Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2009
Subscriu-te
Pitàgores: El líder carismàtic d'una secta de fa 2.500 anys
Connexió mòbil per presentar la conferència sobre Pitàgores dins del cicle 'Grans figures de l'antiguitat greco-llatina'.
L'expert explica que Pitàgores va ser un líder carismàtic que va introduir la idea revolucionària de la immortalitat i la transmigració de l'ànima.
Es comenta l'anècdota del gos i la veu de l'amic, així com el secretisme absolut que mantenia la secta sobre els seus coneixements.
Discussió sobre el vegetarianisme i la prohibició de menjar faves, a més de la influència política que va portar a l'assassinat del filòsof.
Reflexió sobre com morien els filòsofs (cas de Senó) i aclariment sobre la figura de Diògenes el Cínic i la seva síndrome homònima.
Pitàgores i la seva secta filosòfica
L'expert Francesc Casadasús, professor de la Universitat de les Illes Balears, ens apropa a la figura de Pitàgores més enllà del seu famós teorema matemàtic. En aquesta sessió al CaixaFòrum, es descriu com un líder carismàtic que va fundar el que es podria considerar una secta hermètica amb regles de vida molt particulars.
Conceptes Revolucionaris
Pitàgores va ser el primer a introduir a Occident nocions que xocaven frontalment amb la mentalitat de l'època:
- La immortalitat de l'ànima: Defensava que l'ànima no moria amb el cos.
- La transmigració: Creia que l'ànima es reencarnava en altres éssers vius (animals o vegetals).
- L'hermetisme: Els coneixements de l'escola eren secrets i no podien sortir del cercle d'iniciats.
L'estil de vida pitagòric
Els seguidors de Pitàgores seguien una dieta i unes normes de conducta estrictes:
- Vegetarianisme radical: Estava prohibit menjar carn a causa de la creença en la reencarnació.
- Prohibició de les faves: Existeixen moltes teories sobre aquest veto, des de motius de salut (fabisme) fins a interpretacions polítiques (les faves s'usaven per votar; així, evitar-les implicava abstenir-se de la política institucional).
Curiositats sobre la vida i la mort dels filòsofs
El diàleg també explora com la tradició antiga, recollida per autors com Diògenes Laerci, donava una importància cabdal a la forma en què morien els filòsofs, intentant buscar una coherència entre la seva fi i el seu pensament.
"Pitàgores va reconèixer la veu d'un amic seu en els lladrucs d'un gos a qui estaven pegant."
Finalment, es fa un apunt sobre Diògenes el Cínic, aclarint que la síndrome de Diògenes actual és una denominació errònia, ja que el filòsof original rebutjava tota propietat i no era un acumulador.