Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2009
Subscriu-te
Carles Carolina presenta el seu disc Ensaladilla
Ramon i Carles comenten la portada d’“Ensaladilla” amb el seu periquito disfressat de lloro i la necessitat d’un projecte de rock més orgànic fora de Cabo San Roque.
Carles explica com va sorgir la idea: volia formar un grup amb bateria i baix, tenint cançons pròpies i un so fresc i despullat, mentre manté la seva implicació amb Cabo San Roque.
Detallen els membres de la banda (germà de Carles, Martí, Pepe, Alberto i altres amics) i repassen el feedback rebuts, la distribució del disc i els primers concerts previstos per Catalunya.
Parlen del significat del nom ‘La increïble història de Carles Carolina’, de l’estètica de colors blancs i grocs, del contingut de les lletres i de la planificació d’un segon i tercer disc per a consolidar el projecte.
Descobrint la increïble història de Carles Carolina
En aquesta entrevista, es presenta el nou projecte musical liderat per un dels integrants de Cabo San Roque. El grup debuta amb un treball discogràfic titulat Ensaladilla, una proposta que neix de la necessitat de retornar a un format de banda de rock més orgànic i directe.
Els orígens i la proposta musical
- Necessitat de simplicitat: Després d'anys de música cerebral i màquines amb Cabo San Roque, el músic buscava el plaer d'enxufar la guitarra i tocar de forma despullada i natural.
- El nom del grup: Prové d'una història sobre desajustos hormonals explicada per la seva mare, que permetia als homes donar de mamar. Segons l'artista:
"Carles Carolina com a nom m'agrada i em sentia còmode jo sent el Carles Carolina."
- L'estètica visual: La portada presenta un periquito disfressat de lloro, simbolitzant la distorsió i la idea de no donar-ho tot mastegat a l'oient.
El disc: Ensaladilla
El títol del disc reflecteix la barreja d'estils i influències pròpia d'un primer treball. Les lletres parlen de la quotidianitat, barrejant moments de felicitat senzilla (anar a fer una cervesa) amb punts d'amargor i desesperança.
Presentació i futur
La banda té previstos concerts a Barcelona i festivals com el Pop Art d'Arbúcies, amb la intenció d'arribar a Tarragona a finals d'estiu. El senzill destacat és A Peu Pla, un homenatge al Pla de Manlleu al Baix Penedès, lloc on l'artista sovint s'escapa per compondre.