Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2009
Subscriu-te
Christopher Nupen i la llegat de Jacqueline Dupré
Introducció del director de la BBC i Allegro Films al CaixaForum de Tarragona, destacant el seu sentit de l'humor.
Nupen descriu Dupré com una persona honesta, amable i amb una presència gairebé angelical que feia millors als altres.
Explicació de com el cinema és l'únic mitjà que pot captar la personalitat real d'un artista i el seu talent de manera memorable.
Reflexió sobre la interpretació del concert d'Elgar i la impossibilitat d'explicar racionalment el geni artístic.
Anècdotes sobre el somriure constant de Jacqueline i la seva capacitat d'irradiar felicitat fins i tot en la malaltia.
Discussió sobre la malaltia de Dupré, la seva mort prematura als 42 anys i l'objectiu de les pel·lícules de mostrar la veritat.
Lamentació per la falta de música clàssica a la televisió i la por dels programadors a oferir continguts de qualitat.
L'essència de Jacqueline Dupré a través del cinema
El prestigiós director de documentals de la BBC, Christopher Nupen, reflexiona sobre la figura de la cèlebre violoncel·lista Jacqueline Dupré. Nupen, qui va mantenir una amistat íntima amb l'artista durant 26 anys, destaca la seva humanitat excepcional i el seu talent inigualable:
- Un caràcter radiant: Dupré és descrita com una persona d'una honestedat i amabilitat aclaparadora, capaç de millorar l'esperit de qui l'envoltava.
- El misteri del talent: Per a Nupen, la seva capacitat artística, especialment en el concert d'Elgar, és un misteri que no s'ha d'explicar, sinó sentir.
- La música i el cinema: El director defensa que el cinema és el millor mitjà per perpetuar la memòria de l'artista de manera veraç.
"No és possible ser cineasta sense organització i humor. Si no, la vida és massa breu."
La malaltia i el somriure perdurable
L'episodi aborda la tragèdia personal de Dupré, qui va haver d'abandonar la seva carrera als 28 anys a causa de l'esclerosi múltiple, morint als 42. Malgrat el declivi físic, Nupen recorda la seva capacitat de riure i somriure fins als seus últims dies, un tret que defineix la seva personalitat a les cinc pel·lícules que van gravar junts.
Crítica a la televisió actual
Nupen expressa la seva preocupació per la manca de programació musical de qualitat a les televisions contemporànies:
- 1 La televisió ha perdut la seva funció com a eina per apropar la música clàssica a les noves generacions.
- 2 Mentre que el DVD permet una experiència pausada, la televisió actual té massa pressa.
- 3 Existeix una por per part dels programadors per por a la falta d'audiència, però Nupen sosté que, si el producte és de qualitat, el públic respon positivament.