Gaspàr Hernández presenta 'El silenci', Premi Josep Pla 2009
Introducció de la novel·la guanyadora del Premi Josep Pla 2009 i els seus ingredients principals: meditació, erotisme i curació.
Gaspàr Hernández parla de l'honor que suposa el premi i de la seva vessant com a gran lector de l'obra de Pla.
L'autor reflexiona sobre com la història ha connectat amb la gent, convertint-se en el llibre més venut a Catalunya.
Discussió sobre la deshumanització de la medicina i com la novel·la serveix per plantejar debats sobre la soledat i la cura.
L'escriptor explica l'ús d'un alter ego i la importància de la veu com a transmissora de l'ànima.
Exploració de conceptes com la curació espiritual segons Harvard i l'elecció de Formentera com a escenari New Age.
Recomanacions sobre com llegir la novel·la i el procés actual de 'part' de la seva obra abans de nous projectes.
Entrevista a Gaspàr Hernández sobre la seva nova novel·la
El periodista i escriptor Gaspàr Hernández presenta a l'Ajuntament de Tarragona la seva obra El silenci, guardonada amb el prestigiós Premi Josep Pla 2009. Durant l'entrevista, l'autor desgrana els elements que conformen aquesta història, que barreja la ficció amb temes profunds de la naturalesa humana.
Eixos principals de l'obra
- La trama central: Una jove japonesa, malalta de càncer, busca la curació espiritual a través de la veu d'un periodista radiofònic.
- Temàtiques: Tot i que conté elements de meditació i erotisme, l'autor remarca que és, per sobre de tot, una novel·la i no un llibre d'autoajuda.
- Crítica al sistema: L'obra reflexiona sobre la deshumanització del sistema sanitari actual i la pèrdua de la relació directa entre metge i malalt degut a l'excés de tecnologia.
L'estil i la recepció
L'autor es defineix primer com a lector abans que escriptor i expressa la seva profunda admiració per la mirada literària de Josep Pla. Sobre l'èxit de vendes, Hernández es mostra sorprès i agraït per la connexió emocional que els lectors han trobat en el text.
"Si una novel·la es pogués resumir en poques paraules, no hauria valgut la pena estar quatre anys escrivint-la."
Recomanacions de lectura
- Hernández suggereix llegir el llibre de nit, en soledat i amb calma.
- L'entorn ideal seria amb un punt de misticisme, potser acompanyat d'una espelma o encens, per poder entrar plenament en l'atmosfera de la història.

