Transgènics i seguretat alimentària amb Josep Maria Casacoberta
Presentació del reportatge des del Campus Asalades i anunci de la conferència sobre transgènics amb Pep Sunyer i l’expert Josep Maria Casacoberta.
Descripció de l’origen de l’investigador, el Centre de Recerca Agrogenòmica i la seva pertinença a l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària.
Explicació de la normativa europea per a l’aprovació de transgènics i la possibilitat que un estat impose prohibicions provisionals basades en criteris científics.
Raons de la controvèrsia al voltant dels transgènics, por cultural al canvi alimentari i la manca d’evidència d’efectes negatius mediambientals o sanitaris.
Dades sobre la presència del blat de moro transgènic a Catalunya i Aragó, l’ús dels mecanismes de coexistència (distàncies de seguretat) i el paper de l’IRTA en els estudis de dispersió de pol·len.
Recomanació de buscar informació contrastada, reflexió sobre el control dels grans operadors alimentaris i crida a fomentar el debat públic sobre els transgènics.
Els transgènics: Ciència, seguretat i polèmica
L'expert Josep Maria Casacoberta, membre del Centre de Recerca en Agrogenòmica i de l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), analitza la situació actual dels cultius modificats genèticament en una conferència al Campus Sescelades.
Seguretat i regulació europea
L'expert destaca que la legislació a la Unió Europea és extremadament rigorosa. Malgrat les reticències de països com Alemanya o França, que han invocat la clàusula de salvaguarda per vetar cultius:
- No existeixen proves científiques que demostrin riscos per a la salut humana o el medi ambient després de 20 anys de cultiu.
- Qualsevol producte transgènic passa per avaluacions de risc molt més estrictes que els productes convencionals.
- La controvèrsia sovint neix de la por al canvi d'hàbits alimentaris i d'interessos polítics o comercials més que no pas de base científica.
La situació a Catalunya i Europa
Catalunya i Aragó lideren el cultiu de transgènics a l'Estat espanyol, especialment el blat de moro MON 810:
- Aquest cultiu és resistent al taladre (un insecte plaga), cosa que el fa molt efectiu a zones com Lleida, l'Empordà i el Delta de l'Ebre.
- Actualment, el 50% del blat de moro plantat a Catalunya ja és transgènic.
- Es garanteix la coexistència amb el cultiu convencional mitjançant distàncies de seguretat (uns 20 metres) per evitar la pol·linització creuada.
Sobre les grans multinacionals
Respecte al paper d'empreses com Monsanto, Casacoberta diferencia entre la seguretat alimentària i el model econòmic:
"No és Monsanto qui ens garanteix els riscos, sinó que és la Comunitat Europea i l'EFSA qui vetlla per la seguretat."
L'especialista admet que la concentració de recursos en poques mans és un debat global preocupant però independent de la tecnologia genètica en si mateixa.

