Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2009
Subscriu-te
Guia completa de l'esquinç: lesions i tractament
Introducció al tema d’avui: què són els esquinços, per què són tan comuns i què tractarem (definició, graus, primers auxilis i tractaments).
Explicació de l’estrip de teixits que es produeix en un esquinç, quina estructura tenen els lligaments (semblants a cordons) i per què són poc elàstics, amb exemples de localització (turmell, genoll, dits).
Descripció dels tres graus d’esquinç: grau 1 (lleu, petites fibers danyades), grau 2 (rotura parcial, màxim dolor) i grau 3 (rotura completa, sol requerir cirurgia).
Com reacciona el cos: formació d’edema per crear un coixí protector, dolor retardat per avisar del dany i importància de parar l’activitat per evitar empitjoraments.
Procediment a urgències: exploració del metge (moviment del peu, valoració de la integritat del lligament), opcions de tractament (embenat elàstic, bandatge comprimit, guix) i ús de fàrmacs antiinflamatoris o analgèsics.
Consells immediats: aturar l’activitat, elevar la part lesionada i aplicar fred (gel, pèsols congelats) evitant el contacte directe amb la pell per retardar l’edema.
Per què no utilitzar aigua calenta amb sal en la fase aguda: augmenta la reacció inflamatoria; l’aigua calenta s’indica més endavant, un cop passada la inflamació, per recuperar la mobilitat.
Entre les teràpies naturals, el fang terapèutic destaca per la seva doble acció: si està fred redueix la inflamació; a mesura que asseca, reactiva la circulació per afavorir la reparació del teixit. Consells d’aplicació i hidratació posterior.
Importància de la rehabilitació: des dels massatges i manipulacions fins al tape kinesiotaping i altres tècniques per reequilibrar l’articulació, prevenir atrofia muscular i recuperar la força i mobilitat.
Recomanació de pràctica regular de mitja intensitat (caminada, activitat moderada) per mantenir forts els lligaments i reduir el risc d’esquinços en esports d’impacte o canvis sobtats de direcció.
Tot sobre els esquinços: de l'estructura a la recuperació
En aquest episodi, el fisioterapeuta Felip Caudet ens ofereix una visió detallada sobre una de les lesions més habituals: l'esquinç. S'explica des d'una perspectiva pedagògica què passa dins del nostre cos quan ens lesionem i quins passos hem de seguir per a una òptima recuperació.
Què és realment un esquinç?
Un esquinç es defineix literalment com un estrip en les estructures internes del cos, similar a quan s'estripa un tros de roba. Tot i que pot afectar els músculs (comú en futbolistes), l'esquinç típic i tòpic es produeix en els lligaments.
- Lligaments: Són estructures poc elàstiques que uneixen dos ossos en una articulació per donar-li estabilitat.
- Edat i flexibilitat: Amb el pas dels anys, les fibres perden elasticitat i es tornen més rígides, augmentant el risc de lesió.
Els tres graus de gravetat
- 1 Grau 1 (Lleu): Un petit estrip d'algunes fibres. El dolor és controlable i la recuperació ràpida.
- 2 Grau 2 (Parcial): És el que sol causar més dolor i reacció inflamatòria. El lligament està trencat a mitges.
- 3 Grau 3 (Total): Ruptura completa del lligament, sovint requerint intervenció quirúrgica.
Reacció del cos i primers auxilis
Quan ens lesionem, el cos genera un edema (acumulació de líquid) com a mecanisme de defensa per crear un coixí natural i evitar el moviment.
"L'atenció de primera que podeu dedicar-li és fonamental: pareu l'activitat immediatament i apliqueu fred."
Què fer (i què no fer):
- Fred: Apliqueu gel (protegit amb una roba) per reduir la inflamació i el flux sanguini inicial.
- No a l'aigua calenta amb sal: Inicialment és perjudicial perquè augmenta la inflamació. L'aigua calenta només és útil en fases avançades (després de 15-20 dies) per facilitar el moviment.
- Argila (Fang): Un remei molt recomanat. Té un doble efecte: primer absorbeix el calor de la inflamació i després ajuda a reactivar la circulació per reparar els teixits.
El paper del fisioterapeuta
És crucial no confiar-se només en la desaparició del dolor. La reparació del teixit pot no començar fins al cap de 20 dies. El fisioterapeuta ajuda a que la cicatriu interna no sigui defectuosa i evita l'atrofia muscular derivada de la immobilització mitjançant tècniques com massatges, manipulacions o els bandatges neuromusculars (kinesiotaping).