Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2009
Subscriu-te
La memòria de les dones deportades a Ravensbrück
Introducció sobre la necessitat de l'exposició per visibilitzar el col·lectiu femení en la deportació, sovint ignorat davant el relat predominantment masculí.
Descripció dels perfils de dones perseguides: republicanes, jueves, gitanes i 'asocials' (dones lliures o mares solteres) que acabaven al camp de Ravensbrück.
L'alt preu pagat per les dones republicanes a la resistència francesa i la importància de transmetre aquest coneixement a les noves generacions.
La lliçó dels camps com a exemple màxim de la vulneració de drets i la necessitat de combatre la desigualtat ideològica.
Explicació del tracte com a 'subdones', l'explotació laboral, l'extermini i els experiments mèdics patits a Ravensbrück.
Reflexió sobre com la dictadura franquista va silenciar i humiliar els deportats durant 40 anys a Espanya.
Rosa explica com va arribar a investigar Mauthausen i Ravensbrück per la seva història familiar i la seva tasca com a historiadora.
La deportació femenina: Un silenci històric
Aquesta exposició té com a objectiu principal cobrir el buit històric sobre el col·lectiu de les dones deportades, sovint oblidat en favor de les xifres masculines. La mostra destaca que la repressió nazi no va fer distincions de gènere en la seva persecució, afectant diversos grups:
- Resistents i republicanes: Dones que van lluitar activament contra el feixisme a França.
- Col·lectius perseguits: Jueves, gitanes i testimonis de Jehovà.
- Les "asocials": Un grup singular que incloïa dones que no encaixaven en el model nacionalsocialista, com ara dones independents, lliures o mares solteres.
El camp de Ravensbrück i la deshumanització
El destí principal d'aquestes dones va ser el camp de Ravensbrück, on la ideologia nazi les catalogava com a subdones. Les condicions de vida es basaven en:
- 1 Esclavatge laboral: Treballar fins a l'extenuació total.
- 2 Extermini: L'eliminació directa de les presoneres.
- 3 Experimentació: L'ús de dones com a objectes per a experiments mèdics.
La importància de la memòria avui
L'exposició posa èmfasi en la necessitat que la gent jove conegui aquests fets. La lliçó dels camps nazis no és només històrica, sinó que representa la vulneració extrema dels drets humans, un missatge que manté una vigència absoluta en l'actualitat.
"Perseguir la gent per ideologia o considerar que les persones no són iguals és un missatge que no perd vigència mai."
El context espanyol
L'entrevistada assenyala que, a diferència d'altres països, la dictadura franquista va imposar un silenci de 40 anys sobre els deportats republicans, condemnant-los a la humiliació i a la inexistència oficial. La tasca actual busca recuperar aquesta memòria, tant des del vessant professional de la història com des del personal.