Supervivència a l'Holocaust: L'exposició de Jaime Bándor
L’equip de la UT mòbil estableix connexió des del moll per presentar l’exposició sobre l’Holocaust i presentar els periodistes Núria i Pep Sonyer.
Jaime Bándor relata la seva infantesa a Viena i la reubicació a Budapest, on amb 11 anys va patir la discriminació, l’hacinament i la fam al gueto durant la Segona Guerra Mundial.
Explicació de les mesures de protecció impulsades per diplomàtics com Ángel Santbrís i Giorgio Perlasca: certificats de protecció, cases amb extraterritorialitat i accions individuals contra les directrius dels governs.
Bándor reflexiona sobre el silenci historiogràfic a Espanya, la necessitat de pedagogia del Holocaust, la seva carrera universitària i poètica, i es convida el públic a visitar l’exposició abans del 17 de maig.
Inauguració d'una exposició històrica
L'emissora connecta amb una unitat mòbil al Tinglado 1 del Moll de Costa a Tarragona, on s'inaugura una exposició dedicada a l'Holocaust. El protagonista de l'acte és Jaime Bándor, un doctor en filosofia i lletres i supervivent que va viure els horrors de la persecució nazi en la seva pròpia pell quan era un nen.
Relat de supervivència a Budapest
Jaime Bándor explica la seva experiència durant la Segona Guerra Mundial:
- Origen: Nascut a Viena, la seva família es va traslladar a Budapest fugint de la discriminació a Àustria l'any 1939.
- Ocupació nazi: L'any 1944, amb l'arribada de l'exèrcit alemany a Hongria, van començar les deportacions massives (més de 400.000 persones a Auschwitz en set setmanes).
- Salvació diplomàtica: La seva vida, la de la seva mare i la del seu germà es van salvar gràcies a l'actuació d'Ángel Sanz Briz, el diplomàtic espanyol conegut com l'"Àngel de Budapest".
"Vivíem 51 persones en un pis de dues habitacions i mitja... la fam, la brutícia, els polls, els bombardejos... ens van salvar la vida perquè no fóssim deportats."
L'heroisme dels diplomàtics
L'exposició ret homenatge a nou diplomàtics que, sovint per iniciativa pròpia i sense ordres explícites dels seus governs, van emetre certificats de protecció per a jueus. Bándor destaca que durant el franquisme l'Holocaust era un tema tabú i que el reconeixement d'aquestes figures ha arribat massa tard, tot i que ara s'està fent una tasca de pedagogia històrica necessària.
Cultura i memòria
Com a activista cultural, Bándor ha publicat diversos llibres de poesia, com Cosas que no entiendo (2005), buscant un llenguatge clar que arribi a la gent per transmetre la realitat viscuda i evitar l'oblit.

