Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2009
Subscriu-te
Alexandre Rexach i el seu debut com a cantautor
Alexandre repassa com va començar amb Glaucs, va tocar amb Miquel Arbres i va produir discos per Vitruvi abans de voler fer quelcom propi.
Explica per què decideix llançar el seu 30è disc però primer de marca pròpia, després d’anys dedicant-se a la música com a intèrpret i productor.
Desvetlla el nom —un joc d’humor i renovació— i comenta la portada amb una guitarra amb ales que recorda una papallona.
Detalla que inclou temes compostos fa anys, fins a la seva primera cançó, i d’altres escrites expressament per al disc.
Argumenta la preferència per peces curtes (1–2,5 min) per mantenir la frescor, amb solos molt breus i arranjaments puntals.
Descriu el procés autodirigit (tota la producció i instrumentació menys la bateria) i menciona col·laboradors com Jofre Bardagí, Eduard Font i Dani Ferrer.
Admet l’admiració per George Harrison i incorpora slide guitar i altres detalls; defineix el seu estil com a «pop a gradolz».
Parla de mantenir altres projectes i de fer concerts acústics en format reduït, amb l’esperança de portar el disc a Tarragona i Girona.
Un pas endavant: El primer disc en solitari
Després d'una llarga trajectòria com a músic de sessió, productor i membre de grups com Glaucs, Alexandre Rexach presenta el seu primer projecte personal. Tot i haver participat en prop de trenta enregistraments al llarg de la seva carrera, és ara quan ha decidit que el número 30 havia de ser el seu propi regal.
Característiques de l'àlbum
- Filosofia compositiva: L'autor aposta per cançons molt curtes i immediates, que sovint no superen els dos minuts, evitant solos de guitarra excessius i buscant la reiteració de l'escolta.
- Influències clares: Rexach es declara fan absolut de George Harrison, influència que es nota en la instrumentació, l'ús de l'slide guitar i cert aire pop clàssic (estil Beatles).
- Temàtica "agra-dolça": El disc explora històries personals del passat que, tot i ser vistes amb el filtre de l'humor actual, encara mantenen certa fiblada emocional.
Col·laboracions i producció
L'artista s'ha envoltat de diversos amics i companys de la professió per donar forma al disc:
- Músics: Ha comptat amb Valentí (ex-Glaucs) a la bateria, Jofre Bardagí al piano i Eduard Font (Lax'n'Busto) en els arranjaments.
- Tècnics: El disc ha estat enregistrat per Jofre Rovira i masteritzat per Marc Parrot.
"Portava tant de temps treballant per a altres que el disc número 30 havia de ser per a mi, és un regal que m'he fet."
Futur i directes
Tot i aquest llançament, l'Alexandre no abandona les seves col·laboracions actuals amb Miquel Abras o Vitruvi. La seva intenció és anar presentant el disc en format acústic i de proximitat (especialment per zones com Tarragona i Girona) a mesura que la seva agenda com a músic acompanyant ho permeti.