2009-09-14 M-CLAN
Es comenta el premi al millor disc de rock per *Memorias de un espantapájaros*, l’acollida de crítica i públic i la sorpresa de l’èxit sense buscar-lo explícitament.
Parlen de com han deixat reposar el disc tres anys, treballant lentament i revisant cada detall perquè el resultat sigui sòlid i autèntic.
Explicació del to nostàlgic de les lletres, com la melancolia és un moment vital per mirar enrere i endavant de manera bonica.
Tots els temes inclouen estribillo excepte «El Viaje», una peça dura i declarativa que obre els concerts amb força.
Desxifren la figura de l’espantapàjaros com a símbol humà en un camp, immòbil davant la vida i reflexió sobre la pròpia condició.
Debaten per què el seu rock honest i personal connecta amb la gent que busca autenticitat i projeccions universals.
Subratllen el repte de fer lletres profundes sense sacrificar la potència del so guitarrer i evitar tòpics superficials.
Descriuen la tirada limitada de vinils, reservada per a fans en concerts i esdeveniments, valorant el tacte i l’art gràfic del format.
Detallen el nombre de músics, tècnics i vehicles implicats en la gira, amb un desplegament de dotze persones i quatre vehicles.
Parlen de l’escenificació potent del directe i l’aportació de Priscos a la guitarra per augmentar la contundència en escena.
Comenten la possibilitat d’un format acústic de cara al futur i la fase inicial de composició per al pròxim àlbum.
Reflexions sobre ser un dels pocs exemples que demostren que la qualitat musical pot anar acompanyada de l’èxit comercial a Espanya.
Citen referents internacionals (Wilco, Bruce Springsteen, Elvis Costello) i parlen de l’experiència de ser teloners en grans gires.
Esmenten incidents habituals en disset anys de trajectòria: instruments perduts, sostres que es trenquen i concerts cancel·lats.
Explicació que l’àlbum està dedicat al record del guitarrista Guille Martín (Trogloditas) i el seu llegat en el rock espanyol.
Analitzen la revolució digital, la situació de l’escena musical a Espanya i defensen la lluita contra la pirateria amb legalització de la cultura.
Valoren les oportunitats d’internet per difondre videoclips i continguts, alhora que adverteixen sobre l’abundància de ‘basura’ mediàtica.
Parlen del single enèrgic, la seva rellevància social i com funciona en directe en un context de protestes i tensió.
Informen de la finalització de la gira a finals de setembre, els plans de composició sense vacances i es tanquen l’entrevista amb un comiat afectuós.
L'èxit de 'Memorias de un espantapájaros'
En aquesta conversa, Ricardo Ruipérez de la banda M-Clan reflexiona sobre el gran acolliment del seu àlbum Memorias de un espantapájaros. Malgrat haver-se cuinat a foc lent durant tres anys, el disc ha estat un èxit comercial i de crítica, guanyant el premi al millor àlbum de rock.
Melancolia i maduresa musical
L'artista explica que el disc té un fort component melancòlic i personal:
- Busquen la sinceritat per sobre de les vendes o la ràdio.
- El títol fa referència a la mística de l'espantapàjaros, una figura que veu passar la vida amb forma humana però buida.
- Han volgut crear un rock contundent però amb lletres profundes i cuidades, allunyades de la frivolitat.
"No cal treballar pensant en els premis; els reconeixements vénen si fas la música que et surt del fons."
Detalls de la gira i logística
Pel que fa als directes, Ricardo detalla alguns aspectes clau de la seva posada en escena:
- Actualment giren amb una formació de sis músics sense la secció de metalls de l'any passat.
- Mantenen un so potent de guitarres amb la incorporació de Priscos.
- Es desplacen en una logística complexa per tota la península, demostrant el seu compromís amb el públic.
Indústria, pirateria i futur
Ruipérez es mostra crític amb la situació actual de la música a Espanya. Considera que hi ha molta "escombraria musical" i critica durament la pirateria, afirmant que la cultura no pot ser gratuïta pel gran esforç que comporta.
Projectes futurs
- Ja estan començant a compondre un nou disc, tot i que encara es troba en una fase molt inicial i embrionària.
- No treballen amb dates límit, prioritzant sempre la qualitat de les cançons.

