Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2009
Subscriu-te
Ojos Verdes: Homenatge a Miguel de Molina i la copla
El presentador anuncia l’entrevista sobre “Ojos Verdes”, un muntatge teatral musical en homenatge a Miguel de Molina, i dóna la benvinguda a Marc Vilavella.
Marc explica la figura de Miguel de Molina com a pare del cobla, pioner en cantar sense travestiment i perseguït pel franquisme per la seva orientació sexual i la seva simpatia republicana.
Es comenten temes emblemàtics com “Ojos Verdes” i “Dime Que Me Quieres”, la seva difusió a través de Concha Piquer i el context de la República vs. l’apropiació franquista.
Marc relata com va llegir l’autobiografia de Miguel de Molina durant els seus estudis de l’Institut del Teatre i es va enamorar del personatge, iniciant una recerca del seu món musical.
Es descriu la fusió de llenguatges teatrals i musicals de “Ojos Verdes”: música en directe, números musicals com a elements dramàtics, i el caràcter multidisciplinar del muntatge.
Marc informa de les properes funcions a la Sala Trono i comenta la planificació de la gira, amb destinació a Rubí i altres poblacions.
Homenatge a Miguel de Molina a la Sala Trono
L'entrevista presenta l'espectacle teatral i musical Ojos Verdes, dirigit i protagonitzat per Marc Vilavella. L'obra, que es podrà veure a la Sala Trono, és un reconeixement a la figura de Miguel de Molina, considerat el pare de la copla i un artista que va patir la repressió de la dictadura franquista.
La figura de Miguel de Molina
- Pioner de la copla: Va ser el primer home a cantar aquest gènere sense recórrer al travestisme acadèmic, tot i mantenir un estil androgen.
- Repressió i exili: A causa de la seva homosexualitat i les seves simpaties republicanes, va ser perseguit i apallissat pel franquisme, fet que el va portar a l'exili.
- Apropiació cultural: Molts dels seus temes d'èxit, nascuts durant la República, van ser posteriorment popularitzats per Concha Piquer sota el règim franquista.
Dignificar la copla sense prejudicis
Marc Vilavella explica que l'obra neix d'un treball de recerca a l'Institut del Teatre des d'on pretén trencar els prejudicis generacionals:
"Es pensa que la copla és andalusa i no, és de tot el territori espanyol. Ha format part de la cultura popular també de Catalunya."
L'actor reivindica la qualitat musical i la profunditat de les lletres d'aquest gènere, sovint menystingut per ser considerat antic o per la seva associació amb la premsa del cor actual.
Una posada en escena multidisciplinar
L'espectacle és una fusió de llenguatges que inclou:
- Música en directe: Amb acompanyament de piano, guitarra i oboè.
- Teatre musical narratiu: Les cançons no són simples números aïllats, sinó que formen part de la narració de la història de Molina.
- Ambient íntim: Adaptat a les mides de la Sala Trono abans de continuar la gira per altres poblacions com Rubí.