Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2009
Subscriu-te
Anàlisi del Tractat de Lisboa i la seva ratificació
Descripció de les reticències de Polònia i la República Txeca sota governs clarament anti-europeistes i anècdotes del seu retard en ratificar el tractat.
Explicació del malestar dels països de la darrera ampliació per l’impacte econòmic i social de les reformes exigides per la UE, i comparació amb els avantatges més immediats de l’OTAN.
Repàs de la reconversió industrial a Espanya abans d’entrar a la UE, similituds i diferències amb els ajustos fets per la recent ampliació.
Relat de l’endarreriment txec, inclosa la censura mediàtica del president en el moment de la ratificació del Tractat de Lisboa.
Presentació dels principals eixos de reforma: simplificació dels procediments, reorganització administrativa i acercament de la UE als ciutadans.
Descripció de les noves competències comunes en matèria d’energia i medi ambient per reduir la vulnerabilitat externa i reforçar la regulació climàtica.
Explicació de la nova eina perquè un milió de ciutadans puguin presentar propostes legislatives a la Comissió Europea i forçar rendició de comptes.
Anàlisi del rol reforçat dels parlaments nacionals en el procés legislatiu i la proposta de constituir un «Senat dels Estats d’Europa» per millorar l’eficàcia parlamentària.
Conclusió amb una nota de 6 sobre el Tractat de Lisboa, previsió de futurs ajustos i data d’entrada en vigor (1 de desembre).
El context de la ratificació: República Txeca i Polònia
El procés de ratificació del Tractat de Lisboa ha estat marcat per les reticències d'alguns països de l'Est, especialment la República Txeca i Polònia. Malgrat que finalment el president txec va signar el tractat aquest últim dimarts, ho va fer amb un marcat caràcter anti-europeista, arribant a prohibir la difusió pública de la imatge de la signatura.
Les causes de l'euroescepticisme a l'Est
- Cost de les reformes: L'entrada a la Unió Europea ha exigit reformes estructurals molt dures que han provocat un augment de l'atur i la precarietat inicial.
- Comparativa amb l'OTAN: Aquests països valoren més positivament l'OTAN perquè els ofereix un escut protector immediat sense exigir canvis econòmics interns tan complexos.
- Dades comparatives: A diferència d'Espanya, que va rebre prop del 90% dels fons de cohesió en la seva entrada, els nous socis reben ajudes molt més limitades per repartir entre més països.
Punts clau del Tractat de Lisboa
El tractat busca modernitzar una estructura pensada per a 6 països que actualment n'ha de gestionar 27. Els eixos principals són:
- 1 Noves competències: Europa guanya pes en matèries com l'energia (per negociar compres conjuntes de petroli i gas), el canvi climàtic i el medi ambient.
- 2 Apropament al ciutadà: S'introdueix la Iniciativa Ciutadana, que permet proposar regulacions si es recull un milió de signatures entre els 450 milions d'habitants de la UE.
- 3 Paper dels parlaments nacionals: Per primera vegada, els parlaments de cada estat poden bloquejar o opinar sobre normes de competència compartida.
Crítiques i perspectives de futur
L'expert Alfons González valora el tractat amb un 6 sobre 10, considerant-lo un pas necessari però insuficient. Proposa una reforma cap a un sistema més parlamentari:
"S'hauria d'establir un sistema amb dues càmeres legislatives, on el Consell funcionés com un Senat de representació dels governs dels estats, i no com un òrgan deliberant de consens que és poc eficaç."
El tractat entrarà en vigència l'1 de desembre, tancant l'etapa de la fallida Constitució Europea.