Arxiu Sonor 2009 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2009
Subscriu-te
Guia completa sobre el cultiu i cura dels rosers
El presentador i Joan Manent anuncien que avui es parlarà de roses i rosers, sorteig per trucar i repàs del tema del dia.
Història de la rosa moderna, emoció amb creuaments entre espècies silvestres i asiàtiques i dades sobre la família de les rossàcies.
Explicació de la flor hermafrodita, formes simples, dobles i múltiples, i quines varietats són més valorades per olor i resistència.
Els fruits del roser (baies) i el seu contingut en vitamina C, ús en melmelades i preparacions medicinals.
Funció defensiva de les espines i descripció de plagues com pugons (pogons) i el paper beneficiós de les marietes.
Cotxinilla, erugues i malalties fúngiques (sandrosa, roya i mildiu), amb comentaris sobre la seva aparença i gravetat.
Recomanacions d’aplicació de fungicides (sulfat de coure i altres) i insecticides de baixa toxicitat segons estacions.
Mètodes de reproducció: llavor (pol·linització), esqueixos, tècnica de codo i divisió de mates.
Com fer el forat, drenatge, tipus d’adob, humitat adequada i consells per a l’hora de comprar i plantar rosers.
Èpoques i tècniques de poda, renovació de branques, cura dels xupons i neteja d’herbes al voltant del peu.
Rosers pitiminís per ramells, exhibicions de noves varietats i característiques de flors de colors estranys.
Requisits de sol directe, advertiments sobre cultiu en interior i resposta a preguntes sobre ombra.
Tancament de l’espai, agraïments a Joan Manent i recordatori del tema que donen per conclòs.
Introducció als Rosers i la seva Història
L'expert Joan Manent ens explica que la rosa moderna tal com la coneixem té només uns dos segles d'antiguitat, fruit de la barreja entre varietats silvestres europees i asiàtiques. El roser pertany a la família de les rosàcies, compartint llinatge amb fruiters com les maduixeires, les pomeres i els presseguers.
Característiques de la Planta
- Flors: Poden ser simples (5 pètals), dobles o múltiples. Les varietats més antigues, com la rosa de te, solen ser les més aromàtiques.
- Fruits: Després de la floració apareix una baia (el gaverrer) molt rica en vitamina C, utilitzada en melmelades i cosmètica.
- Punxes: Actuen com a mecanisme de defensa i regulació.
Plagues i Malalties Comuns
Els rosers són plantes resistents però propenses a certs atacs externs:
- Pugons: Insectes petits que xuclen la substància de la planta. Un mite desmentit és que les formigues els porten; en realitat se'ls mengen pel seu sucre.
- Marietes: Són aliats naturals que controlen les plagues de pugó.
- Fongs: Els més habituals són l'oïdi (cendrosa), la roia (punts taronges) i el míldiu.
"Molts pagesos planten rosers a les puntes de les vinyes com a sistema d'alerta, ja que el roser emmalalteix abans que la vinya."
Tècniques de Cultiu i Manteniment
Plantació i Substrat
Per a una bona plantació, cal fer un forat d'uns 30-40 cm amb un bon drenatge de grava i fem madur. És vital que l'empelt quedi sempre per sobre de la terra per evitar que es podreixi.
Reproducció i Poda
- Esqueixos: El mètode més comú. Es tallen tiges d'uns 10 cm amb 3 o 4 "ulls" i s'enterren en terra humida.
- Poda: S'ha de realitzar a l'hivern, buscant que la planta s'obri per deixar passar la llum i l'aire.
- Conservació: Perquè una rosa tallada duri més, es recomana posar una aspirina a l'aigua del gerro.