Roger Mas i 'Les cançons telúriques' a Tarragona Ràdio
Presentació del primer espai de l’any a Tarragona Ràdio i ambientació inicial amb serenitat.
Contextualització de la trajectòria de Roger Mas, reconeixement crític i introducció de l’àlbum ‘Les cançons telúriques’.
Reproducció de les primeres peces del disc, reflexions sobre la veu de Mas i la influència de Jaume Sisa, Joan Miquel Oliver i la lírica poètica.
Descripció del repertori d’instruments i dels músics que acompanyen a Roger Mas en el projecte.
Escolta i anàlisi de la cançó “Plus Ultra”, amb comentaris sobre el concepte de l’infinit i el seu text.
Interpretació de la peça dedicada a la Lluna, amb un epígraf provençal i explicacions poètiques.
Comiat final, resums i pròxims saluds de “Fins demà!” per acabar la transmissió.
Introducció i Context Musical
El programa d'avui de Tràfic d'abstraccions a Tarragona Ràdio enceta l'any 2009 amb un monogràfic dedicat a Roger Mas, un dels cantautors més personals de l'escena catalana actual. El presentador destaca la transició de l'artista des d'un reconeixement purament de la crítica cap a una acceptació popular creixent. El disc protagonista és Les cançons telúriques, una obra on Mas explora la seva faceta més mística.
L'obra de Jacint Verdaguer
L'eix central d'aquest àlbum és l'adaptació de lletres del poeta Jacint Verdaguer. Roger Mas s'allunya de les estructures convencionals per situar-se en l'òrbita dels cantautors galàctics, seguint el deixant de figures com Jaume Sisa o Joan Miquel Oliver (Antònia Font).
Temes i Cançons Destacades
Durant l'episodi s'escolten diverses peces que mostren la riquesa instrumental i espiritual del projecte:
- Voleu que vos la cante: Un tema amb arranjaments propers al jazz que reflexiona sobre el patiment i l'esperança del paradís.
- Anem: Una metàfora sobre la navegació espiritual cap a la "mar del cel".
- Plus Ultra: Una exploració de la infinitud de l'univers on es descriu que tot acaba on comença.
- La Lluna: Basada en un adagi provençal, explica la mitologia d'una lluna que ha perdut la seva resplendor original.
Equip de Músics i Col·laboradors
L'episodi dedica un espai a llistat els músics que fan possible aquest so tan característic:
"El Roger Mas és responsable de la veu, la guitarra clàssica, el clarinet, el piano i el teclat."
Entre els col·laboradors hi trobem instruments poc convencionals en el pop com la tenora (Jordi Molina), el fiscorn i la tuba (Pep Moliner), i el lleüt (Albert Villaró). També hi destaca la veu de Maria Freixas i el contrabaix d'Arcadi Mercet.