Europa fa un milió d'anys: Fauna i homínids
Presentació de la trucada de Tarragona Ràdio i explicació del programa i l’exposició recent sobre Europa d’un milió d’anys.
Descripció de l’associació faunística Vilafranquiana: hienes gegants, tigres de dents de sabre, ossos, mamuts, hipopòtams aquàtics i altres mamífers.
Principals jaciments peninsulars (Atapuerca, Orce, la Boella, Terrassa), tecnologia lítica i evidències de carronya entre els primers homínids.
Discussió sobre l’altruisme i cura dels individus vells sense dents, que demostra estructures socials elaborades ja fa més d’un milió d’anys.
Explicació del canvi de climatologia a partir d’1 M a 800 000 a: alternança de glaciacions i interglaciacions, i migracions de fauna en funció de la temperatura.
Europa fa un milió d'anys: Un ecosistema en transició
En aquesta intervenció a Tarragona Ràdio, s'explora el context mediambiental i social de fa un milió d'anys, coincidint amb l'exposició del Museu Arqueològic de Catalunya. Es destaca que durant aquest període, la climatologia era relativament benigna i estable, abans de l'arribada de les grans glaciacions del Pleistocè mitjà.
La fauna del Vilafranquià
La biodiversitat de l'època es troba en un punt de canvi entre l'associació Vilafranquiana i la Galeriana. Els trets principals inclouen:
- Grans depredadors: El domini de la Paquigrocuta (una hiena gegant de més de 100 kg) i el tigre de dents de sable (Homotherium).
- Megafauna: Presència de mamuts primitius, rinoceronts i l'hipopòtam antic, un animal exclusivament aquàtic de grans dimensions.
- Competència: L'home no era encara un caçador dominant, sinó un carronyaire que competia directament amb les hienes pels recursos.
Societat i jaciments a la Península Ibèrica
L'expert destaca la importància de jaciments com Atapuerca, Orce i, especialment a Catalunya, la Boella (molt a prop de la ciutat de Tarragona) i Terrassa.
Pel que fa al comportament humà, se subratlla l'aparició d'estructures socials altruistes:
"S'ha trobat restes d'individus molt vells i sense dents que només podien sobreviure si el clan els ajudava, prioritzant la supervivència del grup sobre l'individu."
Canvis climàtics posteriors
A partir dels 800.000 anys, el clima es torna més extrem, provocant migracions massives de fauna cap al nord o cap al sud segons l'alternança de períodes glacials i interglacials.

