Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2010. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Cesc Gelabert presenta 'Sense Fi' i 'Conquassabit'
El periodista presenta Cesc Gelaberra i Lídia Zopardi i la seva trajectòria al Teatre Metropol de Tarragona.
Gelaberra explica la composició actual de la companyia, la mobilitat dels ballarins i el seu equilibri entre tècnica i personalitat.
Descripció de "Com quassàbit": idea de l’acceleració, ús de fragment Händel i evolució des de la calma fins al paroxisme.
Detalls sobre la tela metàl·lica, la llum i les dificultats d’adaptar l’escena al Teatre Metropol.
Característiques de la primera coreografia: música de Pascal Comelade, imatges poètiques, la figura central de Gelaberra i el caràcter introspectiu.
Comparació del vestuari de les dues peces, el contrast cromàtic i la idea que el públic és part activa de l’experiència artística.
Entrevista a Cesc Gelabert sobre el seu nou espectacle
El prestigiós coreògraf i ballarí Cesc Gelabert presenta al Teatre Metropol de Tarragona una proposta escènica doble formada per les peces Sense Fi i Conquassabit. En aquesta entrevista, Gelabert desgrana la filosofia darrere les seves creacions i la renovació de la seva companyia.
Dues peces, dos mons contrastats
L'espectacle es divideix en dues coreografies independents però complementàries que ofereixen experiències sensorials oposades:
- Sense Fi: Una peça íntima i delicada, descrita com un "somni". És una obra molt personal i introspectiva on Gelabert actua com a eix central.
Música: Partitura original de Pascal Comelade. Estètica: Ús de roba de segona mà i colors vius, amb una escenografia d'objectes quotidians lleugerament augmentats.
- Conquassabit: Una obra potent que explora el concepte de l'acceleració en la vida moderna. El títol llatí fa referència a l'acte de "trencar" o "esmicular" mitjançant una força externa.
Música: Una selecció de Händel que augmenta progressivament de velocitat, des de la calma absoluta fins al paroxisme. Estètica: Domini del blanc i negre amb una escenografia metàl·lica versàtil que crea espais com "l'arbre de la vida".
La filosofia de la dansa segons Gelabert
L'artista reflexiona sobre l'estat actual de la disciplina i la importància del vincle amb l'espectador:
"M'interessa la dansa com un patrimoni cultural que tenim les persones per poder somiar desperts."
- El paper del públic: Per a Gelabert, el públic és un artista més; sense la seva mirada, l'art no existeix.
- Mobilitat i profunditat: Reconeix que la gran mobilitat dels ballarins actuals enriqueix el seu bagatge, però adverteix del risc de perdre profunditat en el treball.
- Llenguatge universal: Barreja la dansa contemporània amb la clàssica, prioritzant la comunicació de l'emoció per sobre de la invenció de nous llenguatges.