Homenatge al Senyor Llorac: Perpetuador de Santa Tecla
L’entrevistador saluda el Senyor Llorac i l’agraeix la seva presència, i ell respon modestament que el mèrit és de tots els que fan possible la festa.
Parlen de l’orgull i la sorpresa del Senyor Llorac en rebre el paper de preparador després de tants anys vinculat a les Barres Santa Tecla.
El Senyor Llorac comenta la seva voluntat d’innovar les danses catalanes per renovar-ne l’estil i evitar els vals empalagosos del passat.
Discussió sobre la salut de l’entitat: no tenen problema de relleu perquè compten amb nets, besnets i balladors externs que donen suport.
Recorda com, en els seus inicis, calia autorització per reunir-se quatre persones, i reivindica el Casal Tarragoní com a pioner.
El Senyor Llorac relata com, atrevit pels fills, es va anar veient involucrat en l’esbar i va acabar dedicant-hi dècades.
Explica la relació de camaraderia i rivalitat amistosa amb Salvador des de l’escola Saavedra, veïns i companys d’esbar.
Detalla com la seva filla li va comunicar el nomenament i expressa la seva sorpresa i satisfacció pel reconeixement a la seva trajectòria.
Entrevista al Senyor Llorac per la seva distinció a les festes de Tarragona
El senyor Llorac, figura emblemàtica de la tradició tarragonina, comparteix les seves impressions després de ser nomenat perpetuador de les festes de Santa Tecla. L'entrevista repassa la seva trajectòria, la seva passió per la dansa i el significat d'aquest reconeixement institucional.
Trajectòria i Passió per la Dansa
- Dansa Catalana Innovadora: Llorac destaca que la seva feina s'ha centrat a modernitzar la dansa catalana per evitar que es torni monòtona i per mantenir-la viva en el context de la festa major.
- Relleu Generacional: Tot i les angoixes habituals en el món de les entitats, l'entrevistat afirma que l'Esbart Santa Tecla gaudeix de bona salut gràcies a la implicació de fills, néts i besnéts.
- Orígens: Rememora els inicis al Casal Tarragoní, una època difícil on les reunions de més de quatre persones requerien permisos governamentals.
Relacions i el Moment del Nomenament
- Amistat de tota la vida: Comparteix l'honor amb el seu amic d'infància, Salvador Fà, amb qui va créixer al barri i va estudiar a l'escola Saavedra.
- La sorpresa del reconeixement: El senyor Llorac confessa que va quedar "de pedra" quan la seva filla, membre de la comissió de festes, li va comunicar la notícia.
"Estic molt content que es reconeixin uns mèrits que, amb tota franquesa, ja no hi comptava."
La Crida de les festes
L'entrevista conclou posant el focus en l'acte de la Crida a l'Ajuntament, un moment culminant que l'entrevistat viu amb una barreja de sorpresa i profund orgull personal després de 30 anys de dedicació a la cultura popular de la ciutat.

