Cròniques de Tarragona: Històries Urbanes i Mundanes
Contextualització de la Tarragona de finals del segle XX i presentació de *Cròniques de Tarragona, històries urbanes i mundanes*. Data i lloc de la presentació, i primeres impressions de l’autor.
Descripció del Motoclub com a referent nocturn, anècdotes de personatges (executius, funcionaris, noctàmbuls) i el caràcter dur i lúdic de la vida de nit a Tarragona.
Exploració del joc clandestí: locals de timba, prohibicions, legalització dels bingos, prestamistes i grans apostes que arruïnaren o enriquiren jugadors.
Recorregut pels bars i cafeteries icòniques: Ideal, Moca, Dorado, Pizzeria Doria, Papitu, Boada, Màxims, Nightclub, Joie, Baviera, Arimany… Espais de reunió, joc i oci juvenil al centre de la ciutat.
Història de l’Hostal del Sol, impulsat per la família de l’autor: un xalet convertit en hostal amb tertúlies claus per a l’elit local, el seu breu recorregut i tancament.
El carrer de l’Or com a artèria comercial i punt neuràlgic de passeig: mercat, farmàcies, botigues centenàries i vida quotidiana al centre administratiu de Tarragona.
Conclusions sobre la Tarragona amagada, la importància de transmetre memòria oral i anunci final de la presentació del llibre a l’Ajuntament de Tarragona.
La Tarragona de la vida quotidiana
L'entrevista amb el periodista Joan Antoni Domènech ens apropa al seu nou llibre, una compilació de vivències que conformen la història escrita en lletra minúscula de la ciutat de Tarragona durant les últimes dècades del segle XX.
L'ambient nocturn i els personatges
L'obra destaca una època de gran vitalitat nocturna, trencant el mite que Tarragona era una ciutat apàtica. Es descriuen personatges amb molta personalitat que compaginaven feines de responsabilitat amb nits de gresca i alcohol.
- Personatges singulars: Com el secretari de l'Audiència, Marcelino Gabaldà.
- Bars de referència: El Bar Motoclub, el bar El Xaló o el Moca.
El món del joc prohibit
Un dels pilars del llibre és la descoberta d'un inframón de timbes de cartes i parxís que operaven en la clandestinitat però amb una certa tolerància policial.
- Es movien quantitats ingents de diners, arribant a pèrdues de milions de pessetes.
- Existia la figura del prestamista, sovint comerciants locals que aprofitaven que els bancs estaven tancats els caps de setmana.
- Alguns locals emblemàtics on es jugava eren la Pizzeria Doria o el bar Ideal.
Cases de barrets i cabarets
Es fa un repàs als locals de contactes i espectacles, esmentant fins a una cinquantena de cases de barrets a la ciutat.
- El Màxims va ser el bar d'alterne per excel·lència al centre.
- L'Oasis es destaca com l'únic cabaret autèntic amb orquestra i espectacle.
- S'esmenta històricament la famosa casa de Calacarola a la part alta.
Icones gastronòmiques i l'Hostal del Sol
El llibre també recupera la memòria de llocs emblemàtics pels seus entrepans, com el Boada o el desaparegut Papitu, i dedica un capítol especial a l'Hostal del Sol, un edifici amb una ubicació privilegiada i una gran aura social durant el segle XX.
"Tarragona no és una ciutat tan apàtica i levítica com s'ha dit sempre; hi havia una altra ciutat amagada que es movia a la nit."

