Oriol Grau: Del despatx de TV3 al teatre de carrer
Oriol comenta com va fer el trasllat des de Barcelona a Tarragona després de deixar el càrrec de cap de programes a TV3, recupera la relaxació i explica per què abandona la gestió per tornar a l’escenari.
Repassem el seu dia a dia a la direcció executiva: reunions, producció, la influència limitada en els programes i les primeres impressions amb Mònica Terribas i l’equip del Terrat.
Reflexiona sobre com es pot fer una crítica objectiva de la televisió, defensa el servei públic de TV3 i compara la responsabilitat i la innovació en els mitjans públics i privats.
Parla de l’èxit i la continuïtat de programes com Polònia, Cracòvia, APM o Sotaterra i recorda antics docudrames de TV3 signats per Escribano.
Presenta la nova etapa com a director de la Sala Trono, on preparen el 30è aniversari de la festa teatralitzada de Dames i Vells a la plaça, amb escenari a carrer i nous personatges.
Desvetlla alguns dels eixos centrals de l’espectacle: la representació teatralitzada de Santa Tecla, l’aparició de temes com el burka o els jutges del Constitucional, i el recurs humorístic dels còmics.
Explica els plans anuals de produir teatre i dansa, inclòs un monòleg musical al setembre, i el projecte d’un laboratori per descobrir nou talent a la televisió.
Detalla el concepte de la companyia Teatre de Cerca, que porta obres a cases particulars: publicitat a Internet, adaptació a l’espai, idioma i cartera d’espectacles.
Com funciona la contractació: planell o visita prèvia, tarifes mínimes (uns 300 €), inclou sopar amb els espectadors i adaptació escènica segons la llar.
Descriu la proximitat amb l’audiència (25–30 persones), la interacció a l’espai domèstic, la imprevisibilitat de les cases i el valor pedagògic i emocional de la proposta.
Resum final dels recorreguts d’Oriol: de cap de programes a TV3 a la revitalització cultural de Tarragona, i agraïments i comiat de l’entrevista.
Retorn a les arrels i comiat de TV3
L'Oriol Grau explica la seva experiència després de deixar el càrrec de cap de programes d'entreteniment de TV3. Després de dos anys intensos de gestió executiva, Grau ha decidit tancar aquesta etapa per tornar a la seva passió original: els escenaris i la vida a Tarragona.
La realitat de la gestió televisiva
Tot i que el balanç és positiu, l'Oriol confessa que la feina de directiu l'allunyava de la creativitat:
- La gestió i la producció són tasques feixugues que consumeixen tot el temps.
- La part artística en una gran estructura com TV3 és limitada per als executius.
- Durant aquest temps, va haver de rebutjar ofertes de teatre, cosa que descriu com una "punyalada al cor".
"Jo realment vull fer teatre, és el que he volgut fer des que soc petit."
El panorama televisiu actual
Grau reflexiona sobre el model de televisió i la diferència entre els mitjans públics i els privats:
- TV3 com a servei públic: Destaca que la cadena catalana encara s'arrisca amb formats innovadors (com Sotaterra) que les privades no s'atreveixen a provar.
- Crítica a les privades: Lamenta que les cadenes comercials es basin en el safareig i no utilitzin el seu potencial per educar mentre entretenen.
- Manca de laboratori: La crisi econòmica ha impedit crear espais per buscar nou talent i renovar les cares de la pantalla.
Nous projectes teatrals: La Sala Trono i Teatro de Cerca
L'etapa actual a Tarragona es presenta plena de projectes consolidats i propostes alternatives:
El 30è aniversari de Dames i Vells
S'està preparant una celebració especial per a les festes de Santa Tecla. Tot i la crisi, han adaptat l'espectacle per mantenir l'esperit de carrer a la plaça, incorporant personatges nous i temes d'actualitat com el burca o el Tribunal Constitucional.
Teatre domèstic: El menjador com a escenari
Una de les facetes més curioses és la col·laboració amb la companyia Teatro de Cerca:
- Realitzen funcions en cases particulars, adaptant l'obra al menjador o fins i tot al dormitori.
- L'experiència permet una proximitat extrema amb el públic (unes 25-30 persones).
- Inclou un sopar posterior amb els espectadors per comentar la funció, recuperant l'essència dels antics còmics itinerants.

