Dimarts de dol: El final del Carnaval de Tarragona
Connexió des del Teatre Metropol i el Mercat Central amb Joan Maria Bertran i Josep Ardila: descripció del seguici fúnebre, el repartiment d’esqueles satíriques i l’ambient de dol en l’últim dia de Carnaval.
Conversació amb el tècnic de gestió cultural Jordi Bertran sobre les arrels històriques del dimarts de dol a Tarragona, la importància del gremi de boters i els Diables, la càrrega satírica de la festa i la seva recuperació durant la democràcia.
El comiat de Sa Majestat el Rei Carnestoltes
Aquest episodi radiofònic ens submergeix en l'atmosfera del dimarts de dol, l'última jornada de les festes de Carnaval a Tarragona. A través d'una connexió en directe i una entrevista amb l'expert Jordi Bertran, s'explora el significat d'aquest dia marcat per l'enterrament del rei i l'arribada imminent de la quaresma.
Seguici i tradició al carrer
La unitat mòbil acompanya la Colla La Bota en el seu trajecte des del Teatre Metropol fins al Mercat Central. Durant aquest acte, es destaquen diversos punts:
- Estètica del dol: Els participants vesteixen de negre rigorós, amb perruques i actitud de plany per la mort del Carnestoltes.
- Repartiment d'esqueles: Es distribueixen textos satírics que barregen oracions religioses amb crítiques socials i econòmiques sobre temes com Hisenda, l'IPC o l'habitatge.
- > "Pare nostre, que estàs a Hisenda, santificada sigui la paga extraordinària..."
La singularitat histórica de Tarragona
L'expert en gestió cultural, Jordi Bertran, explica per què el Carnaval de Tarragona és un dels més especials de Catalunya:
- Orígens al segle XIX: La festa es va reestructurar després de la Guerra del Francès, adoptant un to de mofa cap a l'antic règim (aristocràcia i església).
- El gremi de boters: Històricament, el Carnaval tarragoní està lligat a aquest gremi, que muntava la bota el Dijous Gras i la cremava el Dimarts de Dol.
- Presència del foc: A diferència d'altres indrets, els elements de foc i els Diables actuen com a servidors de Sa Majestat el Rei Carnestoltes.
- Evolució i gènere: S'analitza com s'han anat incorporat figures com la Concubina i el seu propi testament per equiparar el protagonisme femení en la festa.
La festa en temps de crisi i postdictadura
Finalment, es reflexiona sobre com la crisi econòmica ha afectat la pirotècnia aèria i es debat sobre la supervivència clandestina del Carnaval durant la dictadura de Franco, on Tarragona, com a capital de província, va patir una prohibició més estricta que altres poblacions rurals.

