Don Juan i titelles per a adults amb Miquel Gallardo
Introducció de Miquel Gallardo i la seva visió de Don Juan al Teatre Metropol, utilitzant tres titelles de mida natural.
Debat sobre l'estigma dels titelles com a gènere infantil i el repte d'atreure públic a companyies no mediàtiques.
L'impacte visual dels titelles de 1,60 m que actuen com a veritables actors i la reacció de l'actor en manipular-los.
Explicació del canvi en el mite: un Don Juan que arriba a la bellesa i reflexiona sobre la seva vida des d'un convent.
Influències de Tirso de Molina, Zorrilla, Molière i Palau i Fabra en la creació de la dramatúrgia de l'obra.
Èxit de la gira el 2009 i plans per al 2010, incloent l'adaptació al francès per a Toulouse i la gestió personal de Palmanac.
Gallardo reflexiona sobre la maduresa dels 40 anys com a motor artístic i la presentadora acomiada l'entrevista.
Una mirada singular al mite de Don Juan
L'actor i titellaire Miquel Gallardo, de la companyia Palmanac, presenta al Teatre Metropol una adaptació trencadora del mite clàssic. L'espectacle destaca per una posada en escena on l'actor interactua amb tres titelles de tamany natural (1,60 m aproximadament), aconseguint que la frontera entre objecte i personatge es difumini totalment.
Punts clau de la producció
- Teatre per a adults: Gallardo reivindica el gènere dels titelles més enllà del públic familiar, enfocant-se en la qualitat dramatúrgica i la profunditat del text.
- El mite envellit: A diferència de les versions clàssiques on el personatge mor jove, aquesta obra presenta un Don Juan vell que es retira a un convent franciscà. Des d'aquesta maduresa, el protagonista:
1. Fa una mirada enrere sobre la seva vida. 2. Jutja els seus actes passats sense penedir-se de la seva essència. 3. Descobreix emocions noves en la seva vellesa.
- Fonts literàries: El text es nodreix d'autors clàssics com Tirso de Molina, Zorrilla, Molière i el català Josep Palau i Fabra, barrejant trames originals amb versos i diàlegs tradicionals.
Reflexió sobre l'ofici
Gallardo explica que aquest és el seu projecte més personal, iniciat als 40 anys com una forma de "teràpia espiritual" i de posar el propi cor sobre l'escenari. L'actor subratlla el repte de portar públic a veure companyies no mediàtiques, malgrat les excel·lents crítiques i l'èxit de les gires nacionals i internacionals.
"Quan em vaig posar el Don Juan per manipular-lo, em vaig sobtar perquè vaig pensar: és que està viu, no li he de fer res."

