Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2010. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Història i recuperació del Cant de la Sibilla a Tarragona
Manel Fuentes confirma que el Cant de la Sibilla està documentat a Tarragona des del segle XIV en llatí i des de finals del XV en català, gràcies a breviaris conservats a l'arxiu.
S'explica com la teatralització i l'ús de la llengua vulgar permetien que la gent seguís els oficis de Nadal amb més atenció que la litúrgia tradicional.
Es menciona la figura de mossèn Higini Anglès i com la Sibilla recull tradicions profètiques tant cristianes com paganes sobre la vinguda de Jesús.
L'espasa que porta l'infant representa el judici i el tancament del paradís, però el personatge anuncia que l'arribada de Crist permetrà el retorn de la humanitat a l'harmonia.
Discussió sobre la importància del reconeixement de la UNESCO i la voluntat de recuperar la representació a la Catedral de Tarragona per la seva importància cultural i lingüística.
Història i tradició del Cant de la Sibilla
El Cant de la Sibilla és una peça clau del patrimoni religiós i cultural català. Manel Fuentes, arxiver de la Catedral de Tarragona, explica que hi ha evidències documentals d'aquesta representació a la ciutat des de fa almenys cinc segles. Entre les fonts històriques destaquen un breviari de 1484 i un manuscrit llatí del segle XIV conservat a l'arxiu diocesà.
Elements característics i simbolisme
- Teatralització: L'obra servia per apropar la litúrgia al poble, especialment durant els maitines de Nadal, barrejant el text amb elements dramàtics.
- L'espasa: Representa el judici final i fa referència a l'àngel que va expulsar Adam i Eva del Paradís. Simbolitza el trencament del pla diví, però també la possibilitat de retorn a través del naixement de Jesús.
- Llengua vulgar: Tot i que l'original era en llatí, la seva evolució cap al català va ser fonamental per a la seva popularitat i pervivència.
El llegat i la proposta de recuperació
"Si treiem la Sibilla, la gent deixarà d'assistir a l'ofici."
Aquesta frase històrica de diversos canonges durant la reforma de Trento demostra l'arrelament popular del cant. A Tarragona, la tradició es va mantenir fins a la mort de l'arquebisbe Joan Vic i Manrique el 1604. Actualment, arran del reconeixement de la UNESCO a Mallorca, es planteja la recuperació d'aquesta tradició a la Catedral de Tarragona un cop finalitzin les obres de restauració.