Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2010. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Història i llegat del Club de Joves de Tarragona (1965-1976)
Presentació del programa i dels tres convidats vinculats a la creació del llibre sobre el Club de Joves (1965-1976).
Salvador Rovira explica la motivació per deixar testimoni de l'època i detalla les parts del llibre: història, documentació i fotografies.
L'Emili i l'Àngel expliquen com va sorgir la idea de recuperar la memòria històrica de l'entitat arran de la col·laboració amb una estudiant de filologia.
Detalls sobre la fundació l'any 1965, el paper de Mossèn Gil i com van aprofitar l'emparament eclesiàstic per esquivar la repressió franquista.
Repàs de les activitats de l'entitat (teatre, coral, excursionisme) i anècdotes sobre la censura i la vigilància policial en xerrades sobre sexualitat o política.
L'aportació principal del club va ser permetre viure en català a Tarragona als anys 60 i formar joves amb consciència democràtica.
Explicació del final de l'entitat el 1976 a causa del relleu generacional i els límits d'edat dels estatuts.
Presentació del llibre sobre el Club de Joves
El programa de Tarragona Ràdio acull l'historiador Salvador Rovira i els activistes Àngel Cunesa i Emili Guillemat per presentar el llibre El Club de Joves 1965-1976: El ressorgiment de la cultura catalana i catalanista a Tarragona. Aquesta obra és el fruit d'una recerca documental exhaustiva per rescatar la memòria d'una entitat clau durant el tardofranquisme.
Origen i context de l'entitat
El club va néixer l'any 1965 sota l'aixopluc de l'Església, aprofitant l'obertura del Concili Vaticà II. Tot i estar vinculat formalment a l'Arquebisbat i comptar amb el suport de Mossèn Gil, l'entitat va gaudir d'una llibertat d'acció excepcional que va permetre:
- Normalitzar l'ús del català en un context de dictadura.
- Organitzar activitats culturals diverses: des de teatre i corals fins a cinefòrums.
- Actuar com a refugi per a altres col·lectius, com els Xiquets de Tarragona.
Impacte cultural i social
L'entitat no només va ser un espai de resistència cultural, sinó també un punt de trobada social fonamental per a la joventut de l'època.
- Activisme intel·ligent: Rovira destaca la capacitat de les juntes directives per "nedar i guardar la roba", gestionant els permisos amb les autoritats franquistes sense renunciar als seus principis catalanistes.
- Relacions personals: Els convidats recorden amb afecte que el club va ser l'origen de moltes relacions personals i matrimonis, essent un espai de socialització pioner en la barreja de gèneres.
- Llegat documental: El llibre inclou una part històrica, un apèndix fotogràfic i el llistat dels més de 500 socis, entre els quals figuren noms rellevants com l'alcalde Nadal o el rector Joan Martí.
"Viure en català a Tarragona als anys 60 va ser possible per primera vegada gràcies al Club de Joves; per a nosaltres era la cosa més natural del món."
El final d'una etapa
L'entitat va desaparèixer el 1976. Segons els autors, el tancament es va deure a diversos factors:
- 1 Limitacions estatutàries: L'edat límit dels 30 anys impedia la continuïtat dels membres fundadors.
- 2 Canvi generacional: Les noves generacions dels anys 50 tenien prioritats i valors diferents.
- 3 Arribada de la democràcia: L'aparició de noves formes d'associacionisme i el restabliment de les institucions van absorbir les funcions que fins llavors feia el club.