Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2010. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Elena Arcelín: Realitat i reptes d'Haití després del sisme
L'Elena explica el seu vincle amb Tarragona i les arrels haitianes de la seva família, marcada per l'exili durant la dictadura.
Relat de la supervivència de la família a Port-au-Prince i crítica a la imatge 'salvatge' que es dóna de les víctimes.
Reflexió sobre el paper dels Estats Units i França, i els possibles interessos econòmics en la reconstrucció.
Discussió sobre els recursos naturals d'Haití, el passat turístic i les mancances del model actual d'ONGs.
Anàlisi de la manca de govern real, la mort de líders polítics i el fracàs de diverses figures presidencials.
Descripció de la resistència del poble, l'alegria, el patriotisme i el significat real de la religió vodú.
La importància que els haitians a l'estranger ajudin a recuperar el país i el perill que la solidaritat mundial sigui efímera.
Context i Orígens
L'entrevistada, Elena Arcelín, tot i haver viscut gairebé tota la vida a les comarques de Tarragona, manté un vincle emocional i familiar profund amb Haití. Explica que els seus pares, de caràcter viatger, van haver d'abandonar el país caribeny a causa de la llarga dictadura dels Duvalier (que va durar 40 anys), la qual va provocar una fugida massiva d'intel·lectuals i professionals.
La Crisi del Terratrèmol i la Resposta Internacional
L'Elena relata l'angoixa de la seva família durant el sisme a Port-au-Prince i critica certs aspectes del tractament que en fan els mitjans:
- Estigmatització: Rebutja la imatge de "salvatges" que a vegades es projecta dels haitians que lluiten per sobreviure en situacions límit.
- Interessos geopolítics: Qüestiona el paper històric d'Estats Units i França, suggerint que la seva ajuda actual pot amagar interessos econòmics o de reconstrucció empresarial més que no pas una solidaritat real.
- El paper de les ONGs: Reflexiona sobre la necessitat de passar d'una ajuda assistencialista (donar el peix) a una d'estructural (donar la canya de pescar) per combatre l'analfabetisme i la manca d'infraestructures.
Identitat i Futur del Poble Haitià
Arcelín descriu el poble haitià com un col·lectiu resistent, alegre i orgullós de la seva cultura (incloent-hi el vodú com a religió de solidaritat), però lamenta la constant descapitalització del país:
"Molts professionals tècnics van fugir d'allà perquè no hi havia possibilitats... El país es queda orfe de dirigents i de persones preparades."
Per al futur, Elena manté l'esperança que la diàspora haitiana pugui jugar un paper clau en la reconstrucció d'una base social i política democràtica que trenqui amb el llegat de corrupció.