Exposició 'So Long' de Bernard Plossu a Tarragona
David Balcells explica la vinculació de la Fundació Fòrum amb Bernard Plossu i la importància de portar aquesta exposició inèdita a Tarragona per reforçar la seva capitalitat cultural.
El fotògraf detalla la seva relació amb els Estats Units, on va viure deu anys, i com la seva obra barreja les cultures francesa i americana a través de paisatges i escenes quotidianes.
El comissari Marc Donnadieu explica el procés de selecció d'imatges i l'organització temàtica de l'exposició, que funciona com un viatge sentimental i cinematogràfic.
Plossu defensa la fotografia analògica davant la digital. Es fa una crida final al públic per visitar la col·lecció a la Casa Canals.
Presentació a la Casa Canals
S'ha inaugurat a la Casa Canals de Tarragona l'exposició fotogràfica 'So Long', una mostra de caràcter inèdit i internacional organitzada per la Fundació Fòrum. L'acte ha comptat amb la presència de David Balcells (vicepresident de la fundació), el fotògraf Bernard Plossu i el comissari Marc Donnadieu.
Un viatge personal per l'Amèrica de l'Oest
L'exposició recull el període vital de Plossu als Estats Units, una etapa de vint anys on va capturar l'essència de l'oest americà. Els punts clau de la mostra inclouen:
- Material Inèdit: Moltes de les imatges s'exposen per primera vegada a causa del seu valor sentimental i personal.
- Dualitat Cultural: L'autor es defineix com un híbrid entre dues cultures, citant un amic:
"Sóc el més francès dels fotògrafs americans i el més americà dels fotògrafs francesos."
- Temàtiques i Format: La mostra, composta per més de 200 fotografies, s'organitza per temes: la nit, les carreteres, la gent xicana o la influència de l'hiperrealisme i Edward Hopper.
L'art de la fotografia analògica
Bernard Plossu reivindica l'ús de la càmera tradicional front a la technologia digital. Considera que, tot i el canvi tècnic generacional, ell se sent còmode sent un "dinosaure" de la seva època, prioritzant la sensibilitat del gra i el blanc i negre sobre la modernitat. La cloenda de l'exposició és una imatge del seu fill corrent per la platja de Big Sur, simbolitzant la llibertat i el final d'aquest periple americà.

