Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2010. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Juan Luis Galiardo: L'Avar de Molière i la vida a Catalunya
Arrenc amb saludacions des de la Puerta del Sol de Madrid, al·ludint al calor, el soroll de la vida i l’oficina d’Esperanza Aguirre com a paràbola del nepotisme.
Anàlisi de l’obra de Molière com a comèdia satírica contra l’absolutisme, l’avarícia, el codici de poder i la destrucció de la família per un viudo avaricioso.
Galiardo explica la seva pèrdua materna als 15 anys i defensa la importància de la dona en les estructures emocionals familiars; el contrast biològic entre sexes.
Detalla el rècord d’ocupació al María Guerrero (92 %), els èxits a Madrid, Nàpols, Almagro, Cáceres, i la satisfacció del públic de totes les edats.
Descriu el dispositiu visual i sonor, el vestuari de Francesco Chiot, la música de Sigmund Krausser i la direcció de llums cinematogràfica, ressaltant la cooperació de 15 actors i tècnics.
Galiardo expressa el seu afecte per Catalunya, defensa la riquesa del bilingüisme i anima a visitar Tarragona i practicar la tradició del “Tucaferro”.
Entrevista a Juan Luis Galiardo per l'estrena de 'L'Avar'
L'actor Juan Luis Galiardo reflexiona sobre la seva darrera producció teatral, L'Avar de Molière, en una conversa plena de matisos sobre la condició humana, el teatre clàssic i la seva relació personal amb Catalunya. Des de la Puerta del Sol de Madrid, Galiardo es prepara per portar a Tarragona un espectacle que ha batut rècords de taquilla.
La visió de Molière i la tragicomèdia
Galiardo analitza el personatge d'Arpagó no només com un garrepa material, sinó com un home codiciós de poder que destrueix la seva família en absència d'una figura materna. L'actor destaca diversos punts clau de l'obra:
- La tragicomèdia com el gènere perfecte per retratar la vida.
- La crítica a l'absolutisme i la burgesia a través de l'humor àcid.
- La importància de la intel·ligència emocional i el paper biològic de la dona en l'estructura familiar.
Una producció independent i exitosa
L'espectacle, dirigit per Jorge Lavelli, destaca per la seva col·laboració internacional i una posada en escena innovadora. Galiardo subratlla que la producció és fruit de l'esforç privat:
"Això és un impuls d'una empresa privada... No hem viscut en aquest subvencionisme patètic que a vegades el nostre país ha hagut de suportar per crear clientelisme."
Amb l'èxit al Teatro María Guerrero de Madrid (93% d'ocupació) i en festivals internacionals com el de Nàpols, l'obra arriba a Catalunya amb l'objectiu d'atreure el públic jove i actualitzar els contextos clàssics per fer-los accessibles a la ciutadania.
Connexió amb Catalunya i el bilingüisme
Galiardo, casat amb una catalana, defensa fermament la riquesa del bilingüisme. Critica la manipulació política que intenta dividir una societat que ell considera culta i generosa. L'actor expressa el seu entusiasme per actuar a Tarragona, una ciutat que vol descobrir més a fons, seguint la tradició local de 'tocar ferro' al balcó del Mediterrani per rebre bona sort.