La caça i la superpoblació de senglars a Tarragona
Presentació del tema (món de la caça, problemes dels caçadors) i del convidat, Joaquim Vidal, tècnic de la Federació Catalana de Caça i secretari de Comunicació de la Delegació Terranina.
Dades sobre el nombre de caçadors federats a les comarques i a Catalunya (14.000 i 65.000 respectivament) i explicació de la mitja veda i la veda general.
Denúncia de la lentitud dels protocols de Medi Ambient en autoritzar actuacions contra danys de fauna i l’efecte proteccionista que afavoreix la superpoblació d’espècies com el senglar.
Impacte del creixement desmesurat de senglars, conills i tudons en conreus i vinyes; exemples de zones afectades i demanda d’agilitat per gestionar batudes puntuals.
Xifres d’accidents de trànsit per topades amb senglars; presència creixent d’aquests animals a zones urbanes, platges i abocadors i risc per a conductors i vianants.
Com la construcció d’autovies, línies d’AVE o polígons industrials desplaça la fauna i altera el territori, amb exemples com la presó de Mas d’Enric i edificis urbans on s’adapten espècies cinegètiques.
Reflexió sobre l’estigma social contra els caçadors, el descens lleu de practicants pels obstacles burocràtics i la necessitat de reconèixer el paper dels caçadors en el control d’espècies i el manteniment del medi natural.
La realitat del món de la caça a Catalunya
El programa aborda la situació actual dels caçadors, representats per Joaquim Vidal, tècnic de la Federació Catalana de Caça. S'exposa la preocupació del col·lectiu davant el que consideren una política sobreprotectora del Departament de Medi Ambient, la qual ha facilitat que certes espècies esdevinguin una plaga.
Problemàtiques de superpoblació i plagues
- El senglar: La població ha crescut de forma exponencial, passant de 400 captures anuals a Tarragona fa una dècada a més de 1.700 actualment. Es calcula un cens de 55.000 exemplars a tot Catalunya.
- El conill: Representa una amenaça constant per als cultius de vinya i arbres fruiters, especialment per la seva capacitat de procreació i adaptació al regadiu.
- El tudó: Aquesta espècie ha evolucionat des del bosc cap a les zones urbanes, causant danys importants en les plantacions d'hortalisses.
El conflicte amb l'administració i els pagesos
Els caçadors denuncien la lentitud burocràtica en la concessió de permisos especials durant l'època de veda. Quan un pagès pateix danys, el protocol pot tardar fins a 12 dies, moment en què la collita ja està perduda. Segons Vidal:
"No volem caçar més del que toca, però volem caçar quan toca per ajudar el pagès."
Impacte de les infraestructures i canvis d'hàbitat
L'activitat es veu condicionada per la fragmentació del territori. La construcció de carreteres, autopistes i centres com la presó de Mas d'Enric desplacen la fauna cap a zones agrícoles o nuclis urbans. A més, el senglar ha perdut la por a l'home, acostant-se a abocadors i jardins, el que provoca un increment dels accidents de trànsit (més de 200 anuals registrats a Tarragona).
Valors i futur de l'activitat
La federació defensa la caça com una eina de gestió ambiental necessària. Malgrat l'estigmatització social i la influència de la cultura popular (efecte Disney), destaquen la seva tasca en el manteniment del medi, com la instal·lació d'abeuradors i el control poblacional que, d'una altra manera, tindria un elevat cost públic.

