L'Entrada del Braç de Santa Tecla sota la pluja
Origen medieval, corona comptal, treball heràldic i recuperació (Joan Bladquet, Antoni Mas) de l'Àliga de Tarragona.
Estructura de la molassa, domàs, colors històrics, campanes de mula i dinamisme juganer durant la baixada de les escales.
Vincle amb la llegenda de Santa Tecla, carros roques del segle XV, museu de València i coronació del lleó.
Actuació de la banda de Cardona, coreografia, origen comercial dels Negritos i desfilada de gegants moros.
Posicionament en el Pla de la Seu, avanç de pilaners, estratègies per aixecar pilars sota la pressió del temps i la pluja.
Moment culminant de la processó, protecció dels elements amb plàstics, emotiva reacció del públic sota la intensa pluja.
Baixada dels elements de foc, carretillades, Ball de Diables i descàrrega de pirotècnia pel Serrallonga.
Sentiment de pertinença, tradició, pluja com a part del decorat i acomiadament dels comentaris amb l'”Emparito Roca”.
Crònica de la Processó de Santa Tecla
Aquest episodi recull la retransmissió en directe (Tarragona Ràdio) i diferit (TAC12) de l'acte més emblemàtic de les festes de Santa Tecla de 2010: l'entrada del braç de la patrona a la Catedral de Tarragona. Els comentaristes Jordi Bertran i Iolanda García analitzen la riquesa iconogràfica i històrica dels elements del Seguici Popular en un context marcat per la pluja.
Els Elements del Seguici Popular
L'anàlisi se centra en la història i curiositats de les peces més destacades del folklore tarragoní:
- L'Àliga de Tarragona: Destaca la polèmica per la seva corona comptal medieval en lloc de la reial espanyola i la seva construcció en metall (lleutor).
- La Mulassa: Descrita com l'element més "juganer" i divertit, amb referències a la seva gualdrapa verda documentada ja al segle XVIII.
- El Lleó: Figura lligada a la llegenda de Santa Tecla, inspirada en els antics carros triomfals o roques que encara es conserven a València.
- Els Negritos i els Gegants: S'explica l'origen de la Negrita (vinculada a la marca de rom) i els Gegants Vells del Cos del Bou, peces originals de 1825 d'Antoni Verdaguer.
L'Impacte de la Pluja i l'Èxtasi Final
Malgrat la pluja intensa que ha aparegut en el moment culminant, la festa no s'ha aturat:
- Adaptació logística: Les colles castelleres han hagut d'actuar amb picardia, avançant els pilaners per assegurar els pilars de quatre simultanis davant la possible cancel·lació.
- Entrada del Braç: El moment més emotiu ha estat l'entrada de la relíquia a la catedral sota un cel de paraigües, acompanyada per salves pirotècniques, tocs de campanes i l'himne improvisat per la ciutadania.
"Santa Tecla es conjura amb la pluja i es fa l'entrada. És l'alegria dels tarragonins que canten improvisadament l'Amparito Roca."
La Baixada de les Escales
El tancament de l'episodi descriu la Baixada de les Escales de la Catedral, un acte que, tot i ser perillós pel paviment lliscant, ha mantingut el caràcter caòtic i festiu amb els elements de foc (diables, drac, víbria) obrint-se pas cap a la Plaça de les Cols.

