2010_01_18 JOSEP SUBIRATS
Sobirans descriu com era l’espai on el van recloure, l’higiene precària amb xinxes i les retallades alimentàries que patien els presoners, molts d’ells adolescents com ell mateix.
Explica com va ser jutjat de forma sumaríssima com a periodista, condemnat inicialment a mort amb 19 anys i com, mitjançant recursos i la seva edat, li van commutar la pena a presó perpètua i després a tercer grau.
Detalla la seva implicació en la premsa clandestina de la Joventut d’ERC i la CNT, la detenció per part de la policia, el funcionament de les impremtes secrets i la nova estada a la Model.
Sobirans parla de la seva formació com a doctor en ciències econòmiques, la tasca com a professor, la seva etapa a Luxemburg i la dedicació final a investigar i publicar la memòria històrica dels presos i de les dones empresonades al franquisme.
Testimoni de la Supervivència a la Presó de Pilatos
El senyor Sobirans relata les condicions infrahumanes de la vida a la presó de Tarragona durant la postguerra. Descriu un espai amuntegat on 300 persones convivien en una sola bòveda, obligades a dormir de costat per falta d'espai, convivint amb plagues de xinxes i la fam extrema.
La Persecució del Periodisme
L'entrevistat destaca que exercir el periodisme era una activitat de màxim risc sota el règim franquista. Explica que:
- Ser director d'un diari era considerat una acusació directa de mort.
- Molts dels seus col·legues i predecessors van ser executats.
- Ell mateix va ser condemnat a reclusió perpètua amb només 19 anys, evitant la pena de mort gràcies a una aplicació del Codic Militar referent a la seva edat en el moment dels fets.
De la Clandestinitat a l'Acadèmia
Després de set anys de reclusió, Sobirans va continuar la seva activitat política en la clandestinitat, dirigint el diari Ara de les Joventuts d'Esquerra Republicana. Malgrat les dificultats i nous períodes a la presó Model, va aconseguir una formació acadèmica brillant:
- Es va doctorar en Ciències Econòmiques.
- Va arribar a ser professor universitari i, més tard, senador durant la Transició.
La Recuperació de la Memòria Històrica
En la seva etapa final, ha dedicat els seus esforços a la recerca històrica i la publicació de llibres com El Pilatos o Les Oblates. El seu objectiu principal ha estat documentar:
"El drama de les dones a les presons, que sovint havia quedat oblidat, i la identitat dels qui denunciaven."
Gràcies a la desclassificació de documents, ha pogut posar veu i noms als sofriments de milers de persones represaliades a les comarques tarragonines.

