Pixi Dixi celebra 15 anys de jazz a Tarragona
Presentació de la banda de jazz Pixi Dixi en motiu del seu 15è aniversari.
Carles Borràs reflexiona sobre els orígens al carrer i com el públic local ha esdevingut expert en aquest gènere.
Com va néixer la banda per casualitat i el seu recorregut per festivals de Portugal, Espanya i França.
Explicació del concert amb cantants, claqué i un repertori que barreja dixie i swing.
Anunci d'entrades exhaurides i la motivació que suposa el 15è aniversari per a nous projectes.
Celebració de l'aniversari de la Pixi Dixi
L'emissora connecta amb Carles Borràs, membre fundador de la banda de jazz estil Nova Orleans Pixi Dixi, per parlar de la seva trajectòria i del concert especial que oferiran a l'Auditori de Caixa Tarragona. Amb 15 anys d'història, la formació s'ha consolidat com una de les més veteranes i estimades del Camp de Tarragona.
Un espectacle multidisciplinari
El concert, titulat Pixi Dixi, 15 anys de Dixieland amb D.O., no serà una actuació convencional de jazz. L'espectacle destaca per:
- Col·laboracions especials: Comptaran amb les Oxido Chicks (tres cantants) i el grup Enpitap (quatre ballarines de claqué).
- Repertori variat: Inclourà clàssics com Moten Swing i composicions de Duke Ellington, evolucionant des del dixie tradicional cap a l'era del swing.
- Equilibri musical: Tot i que el jazz es basa en la improvisació, Borràs destaca la importància de l'organització per evitar el caos en un format tan complex.
L'evolució del públic i la banda
Durant l'entrevista es reflexiona sobre com el públic tarragoní ha crescut i s'ha educat musicalment gràcies al Festival de Dixieland.
"Ara el públic de Tarragona ja és un públic experimentat, sap perfectament què és el dixie i com ha de sonar."
Borràs explica que la banda va néixer gairebé per casualitat quan va aconseguir unes partitures i va haver de buscar músics per telèfon, una tasca difícil en aquell moment perquè l'estil era poc conegut. Avui dia, la celebració serveix com una empenta de moral per renovar-se i fugir de la monotonia després de tres lustres d'assajos i actuacions per tot Europa.

