2010-03-29 PREGÓ SETMANA SANTA
Adreces a les autoritats civils i eclesiàstiques de Tarragona i agraïments a amics i mentors que han facilitat el coneixement de la Setmana Santa tarragonina.
Recordatori de Tàrraco com a capital de la Tarraconensis en l’Imperi Romà i orgull patrimonial de la ciutat.
Reflexió sobre la pràctica religiosa personal, la devoció a Montserrat i la necessitat de viure la fe en la plaça pública sense seguretats institucionals.
Explicació del valor litúrgic de la Passió, Mort i Ressurrecció de Jesús per a creients i la bona nova per a la societat secularitzada.
Presentació de l’amor, la compassió i la misericòrdia com a nucli de la fe per combatre les crisis econòmiques, l’atur i les injustícies socials.
Comentari del Concili Provincial Tarragonense (1995) i la processó com a metàfora del camí de fe que avança en la comunitat.
Importància de confraries, congregacions i gremis com a instruments de transmissió viva de la fe, porta catequesi i calidesa humana al carrer.
Descripció dels elements sensorials (imatges, olor, silenci) de les processons que faciliten la contemplació del misteri del sofriment de Jesús.
Proclamació de la victòria de la resurrecció sobre la mort, fonament de l’esperança cristiana i de la catequesi a través de l’experiència pasqual.
Crida a les entitats religioses per acompanyar vulnerables, fomentar la fraternitat i construir justícia en temps de crisi i noves exclusions.
Reafirmació que Déu acompanya els solitaris i els patiments, i que la teologia de la processó mostra la presència divina a l’espai públic.
Proposta perquè confraries i gremis acullin nous catalans, facilitin sentiments d’arrelament i promoguin la convivència entre diferents creences.
Defensa del valor artístic, cívic i patrimonial de les processons de Tarragona, i de la religiositat popular com a arrel de la societat.
Exhortació a no defallir, a renovar el testimoniatge de la fe, la solidaritat i el compromís cívic, i desig d’una Santa Pasqua ben viscuda.
Introducció i Agraïments Personals
El pregó s'inicia amb un ampli reconeixement a les autoritats eclesiàstiques i civils de Tarragona. El pregoner destaca la seva vinculació afectiva amb la ciutat a través d'amistats personals amb figures com l'alcalde Pep Fèlix Ballesteros i l'arquebisbe Jaume Pujol. També subratlla el paper de Tarragona (Tàrraco) com a antiga capital romana i porta de la civilització.
La Fe en la Societat Secular i la Setmana Santa
Es reflexiona sobre la vivència de la fe en un món modern i secularitzat.
- La fe s'ha de viure a la intempèria, sense les seguretats del passat, purificant-se i fent-se més senzilla.
- La Setmana Santa no és només un període de vacances, sinó un moment àlgid per contemplar el misteri de la passió, mort i ressurrecció de Crist.
- El sentit de la Pasqua és la victòria de la vida sobre la mort a través de l'amor del Pare.
El Paper de les Confreries i l'Associacionisme
El pregoner lloa la tasca de les confreries, germandats i gremis com a instruments d'evangelització viva a la plaça pública.
"Vostès saben explicar a través dels sentiments i emocions el misteri de la fe. Han sabut treure la fe fora dels temples i fer-la entenedora a la gent."
Les imatges i els passos no són només art, sinó una catequesi visual que connecta el sofriment de Jesús amb el dolor de la humanitat contemporània.
Compromís Social, Solidaritat i Acollida
Davant la crisi econòmica i les noves exclusions socials, es fa una crida a la solidaritat activa.
La dimensió social de les germandats
- Les entitats cristianes han de ser nuclis d'integració social i escoles de convivència.
- S'anima a acollir els nous catalans, molts dels quals comparteixen una fe popular senzilla que pot trobar en la Setmana Santa tarragonina un espai de pertinença.
- El dolor de Maria davant la injustícia és un element transversal que pot facilitar el diàleg intercultural.
Conclusió: Patrimoni Cultural i Espiritual
L'acte clou reivindicant les processons de Tarragona com un bé cultural indiscutible de Catalunya i una peça clau de la identitat nacional. Es fa una crida a preservar aquest llegat perquè continuï donant ànima a la societat i recordant la dimensió transcendent de l'ésser humà.

