Seguici Popular de Santa Tecla: Tradició i Pirotècnia
Des de la plaça de l’Escolz es dona la benvinguda i s’anuncia la sortida puntual de la cercavila de Santa Tecla.
Origen documentat des del 1426, funció festiva i simbòlica (bé vs mal), amb detalls de pirotècnia portada per individus.
Discussió de la directiva europea sobre pirotècnia, impacte en adults i nens, i reflexió sobre no infantilitzar la festa major.
Arribada de la Diablesa i Jusifer, es tira la primera carretillada i se celebra el ball parlats amb versos.
Descripció del vestuari dels diables, colors i inspiració medieval, i presentació dels timbals artesanals.
Entrada i característiques del Drac com símbol de l’infern i del Bou amb foc a les banyes.
Característiques de la Bíblia, criatura híbrida inspirada en llegendes medievals i tipus de pirotècnia utilitzada.
Recreació i homenatge a Joan Sala, el famós bandoler, amb família i colla de trabucaires.
Recuperació de l’Àliga, element reial de ferro recobert, 25 anys de tradició i dificultat de port.
Acompanyament musical amb la Unió Musical i l’"Emparitó Roca", marxa militar adoptada com a himne festiu.
Entrada de la Molassa, recreació d’una somera, caràcter simpàtic i sense pirotècnia.
Descripció de la Cucafera, barreja de drac i tortuga, ús litúrgic per llevar barrets en processons.
Entrada del Lleó, símbol de la patrona que va protegir Santa Tecla durant el martiri.
Aparició del Magí de les Timbales, patge musical que obre la cercavila amb el so de tambors.
Desfilada dels Gegantons Negritos (exòtics) i següents parelles: Gegants Moros i Gegants del Bou.
Ball folclòric amb encreuament de bastons i so de flabiol per marcar el ritme.
Ball parlat amb pastors, diables burlescos i torre de bastons que corona un pastoret.
Recreació de la lluita entre turcs i cavallets (cristians), amb Jaume I capitanejant la tropa cristiana.
Ball alegre al voltant d’un pal amb cintes, castanyoles i al·lusió a les collites agràries.
Primera petjada al segle XVII d’un ball valencià, estructura de campana amb enxaneta en cim.
Ball recuperat el 2004 on els portants exhibeixen cocis (recipients) invertits al cap.
Dansa solemne de pecats negres i virtuts blanques, inspirada en iconografia del claustre catedralici.
Recreació en torres de la crucifixió i actes de la Passió de Crist, amb barrets florals distintius.
Clausura amb la banda Unió Musical de Tarragona i anunci dels següents actes de festa major.
La Vigília de Santa Tecla a Tarragona
Aquest episodi ofereix una crònica detallada de la Cercavila del Seguici Popular des de la Plaça de les Cols. Amb la participació de l'arqueòloga Imma Teixell, s'analitza l'arribada dels elements festius i la seva profunda càrrega simbòlica i històrica.
Elements de Foc i Bestiari
- Ball de Diables: L'element més antic documentat (1426), representant la lluita entre el bé i el mal amb personatges com Llucifer, la Diablesa i l'Arcàngel Sant Miquel.
- Bèsties Pirotècniques: El Drac de Sant Roc (símbol de l'infern), el Bou i la Víbria, aquesta darrera destacant per la seva barreja de formes fantasioses i el seu caràcter medieval.
- L'Àliga de Tarragona: Considerada el símbol reial de la ciutat, destaca per la seva majestuositat i el seu pes de 86 quilos, ballant al ritme del pasdoble Amparito Roca.
Danses i Balls Parlats
- Ball de Serrallonga: Recreació de les colles de bandolers del segle XVII, coneguts pels seus trabucs.
- Balls de Bastons i de Gitanes: Danses que celebren la fertilitat i les feines agrícoles.
- La Moixiganga: Representació solemne de la Passió de Crist mitjançant torres humanes, servint d'antecedent als castells.
Debat sobre la Festa
"La festa està feta per tothom i el que no podem fer és que s'infantilitzi tota la festa."
L'entrevista aborda també polèmiques actuals com la directiva europea de pirotècnia i el risc de desnaturalitzar la celebració amb un excés d'actes exclusivament infantils.

