Tarragona, un recorregut amb pictogrames: Modernisme per a infants
El presentador introdueix l’hora i anuncia la presentació del llibre al vestíbul del Teatre Metropol, en motiu del centenari, i rep l’autor Josep Engrau.
Josep Engrau parla de la seva formació en enginyeria química, l’estada a Irlanda i els premis literaris que l’han portat a considerar-se escriptor.
Es discuteix la diferència entre escriure per teràpia i publicar, les limitacions temàtiques per a contes infantils i la influència d’autors com C.S. Lewis i Emili Teixidor.
Es detallen els personatges (àvia, nét i la noia centenària) que recorren diferents punts de la ruta modernista de Tarragona, la col·laboració amb l’il·lustrador i l’objectiu divulgatiu.
Engrau comparteix la seva sorpresa pel patrimoni modernista local, parla dels seus interessos en divulgació científica i d’un assaig per a adults que té entre mans.
El presentador anuncia la presentació oficial del llibre al Teatre Metropol i tanca l’entrevista agraint la participació de Josep Engrau.
Presentació del llibre i l'autor
L'escriptor Josep Grau, estudiant d'enginyeria química i guanyador del Premi Cavallfort, presenta la seva darrera obra infantil titulada "Tarragona, un recorregut amb pictogrames". Aquest llibre, il·lustrat per Xomín Medrano, neix d'una iniciativa conjunta entre l'Ajuntament de Tarragona i l'editorial Cruïlla per commemorar el centenari del Teatre Metropol.
Estructura i contingut de l'obra
El llibre està dirigit a un públic d'entre 4 i 8 anys i té com a objectiu principal divulgar el patrimoni modernista de la ciutat de Tarragona. L'argument segueix uns personatges molt propers:
- Una àvia i el seu net que recorren la ruta modernista real.
- Una segona història en paral·lel sobre una nena que vivia a l'esplendor de l'època modernista fa cent anys.
- L'ús de pictogrames per facilitar la lectura i la compressió dels més petits.
"He intentat escriure coses per a nens que també s'ho passin bé els adults llegint-les."
Reflexions sobre l'ofici d'escriure
Durant l'entrevista, l'autor reflexiona sobre la complexitat d'escriure per a infants, comparant-ho amb un sudoku per les limitacions de format, personatges i acció que imposa, a diferència de la llibertat total de la literatura per a adults. També destaca el seu interès futur per la divulgació científica, defensant que la realitat científica pot ser tan apassionant com qualsevol mite de ciència-ficció.

