Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2010. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Toni Orensanz i El Falsari: Històries del món rural
El presentador dona la benvinguda a Toni i introdueix _El Falsari_, contrastant-lo amb les seves obres anteriors.
Toni explica com decideix no certificar la veracitat de les narracions i inventar personatges o finals quan li convé.
Contrasta la duresa de _L’Òmnibus de la mort_ amb el to més lúdic, sorprenent lectorat que nota moments d’humor.
Reflexiona sobre l’atractiu de les històries explicades a la fresca, la transmissió oral i la seva vigència en l’era digital.
Descreu la vida dura d’abans —pobresa, falta de serveis— i el procés de modernització que ha transformat els pobles.
Defineix Falset com un «Macondo del Priorat», un poble imaginari on situar relats universals i arquetípcs.
Detalla com incorpora noms reals (p.e. Nicomedes Méndez) i destaca la força literària de personatges anònims.
Defensa la riquesa de les històries locals i critica la idea que les millors passen només a ciutats com Nova York o Barcelona.
Reflexiona sobre la tensió entre conservar elements autèntics del passat i els avanços en infraestructures i benestar.
Subratlla la importància d’aprendre història des de la lupa local per entendre qui som i d’on venim.
Defensa escriure en falsetà, reivindicant la riquesa normativa de les variants dialectals en literatura.
Comenta l’exemple d’Andrea Camilleri i el sicilià, i anima a acceptar la diversitat normativa del català.
Explica la seva trajectòria personal amb el català, el treball amb correctora i la dificultat d’aprendre el dialecte escrit.
Ofereix un avanç dels «michos» i la història macabra de la mula per fer boca als futurs lectors.
Tancament amb felicitacions, reaccions de lectors i esment del projecte sobre l’estada de Picasso a Horta de Sant Joan.
Introducció al nou llibre: El Falsari
Toni Orensanz presenta la seva nova obra, El Falsari, un llibre que neix de la necessitat de transitar cap a un gènere més lúdic després de la duresa del seu anterior treball, L'Òmnibus de la mort. Mentre que l'obra anterior es basava en una recerca històrica rigorosa i dolorosa sobre els crims del 1936, en aquesta nova entrega l'autor es permet la llicència d'inventar, jugar i barrejar la realitat amb la ficció.
El valor de la tradició oral i la ruralitat
L'obra se situa principalment a Falset i a la comarca del Priorat, però amb una clara voluntat d'esdevenir universal. Orensanz reflexiona sobre:
- La transició d'un món rural que s'acaba cap a una societat plenament urbana.
- La importància d'explicar històries, una necessitat humana que persisteix malgrat el canvi de formats (de la fresca al carrer a les xarxes socials).
- L'existència d'un poble imaginari en la ment de cada persona, construït a partir de records, experiències i relats aliens.
"Aquest llibre no vol ser nostàlgic... però sí marcar un cert testimoni d'un món que possiblement s'està acabant."
Personatges reals i arquetípics
El llibre és una desfilada de figures fascinants, algunes d'elles totalment reals i d'altres adaptades per a la narració:
- Nicomedes Méndez: El cèlebre botxí de l'Audiència de Barcelona que l'any 1893 va visitar Falset i que feia monòlegs defensant el seu ofici.
- Enric Soldevila: El pregoner que va anunciar la mort de Carrero Blanco.
- Els germans Michos: Dos solters que viuen una situació grotesca, gairebé tarantiniana, quan se'ls mor una mula dins de casa.
La llengua: El falsetà com a opció literària
Un dels aspectes més destacats és l'ús de la variant dialectal del Priorat (el falsetà). L'autor defensa l'escriptura en dialecte per:
- Desacomplexar l'ús del català fóra de l'estàndard barceloní.
- Aportar autenticitat i realisme a l'escenari de les històries.
- Seguir l'exemple d'autors europeus com Andrea Camilleri, que integra el sicilià en les seves obres.
Història de proximitat i vida quotidiana
Orensanz reivindica la història de vida quotidiana davant la història abstracta de grans personatges. Considera que s'aprèn més sobre qui som coneixent les condicions d'higiene o les dificultats dels nostres avis que no pas memoritzant llistes de reis. Aquest enfocament de "lupa" permet donar cara i ulls a fets històrics com l'expulsió dels jueus o la pobresa de postguerra.