Arxiu Sonor 2010 Entrevistes
En aquest espai trobaràs els podcasts històrics del programa Entrevistes, realitzats i emesos per Tarragona Ràdio durant l’any 2010. Aquí pots escoltar converses i testimonis que formen part de la memòria radiofònica de la ciutat, recuperant moments i veus que van marcar l’actualitat d’aquell any.
Subscriu-te
Josep Gironès presenta 'Viure sense el meu fill'
Introducció de Josep Gironès i el seu llibre *Viure sense el meu fill*, que tracta sobre el robatori d'anadons després de la Guerra Civil.
L'autor explica que el llibre neix del testimoni d'una dona que va parir a la presó de les Oblates de Tarragona i a qui van prendre el fill per lliurar-lo a una família benestant.
Descripció de la relació entre la mare i la jove, i la reflexió sobre com el robatori de nens era una pràctica freqüent en dictadures com l'espanyola, l'argentina o la xilena.
Reflexió sobre les llacunes en la recuperació de la memòria democràtica i la crítica a una Transició que no va jutjar els responsables dels desastres de la guerra.
Gironès parla de la seva vinculació amb la Fatarella, els fets de 1937 i la Batalla de l'Ebre, que marquen profundament la seva obra.
Com els seus llibres anteriors han ajudat a alleujar el dolor de les famílies del poble en explicar la veritat sobre els fets històrics viscuts.
L'autor expressa que el seu objectiu és popularitzar la història local i anuncia la presentació del llibre al Museu d'Art Modern de Tarragona.
El robatori de nadons a la postguera tarragonina
L'escriptor Josep Gironès presenta la seva nova obra, Viure sense el meu fill, una novel·la històrica que s'endinsa en un dels capítols més obscurs i menys tractats de la postguerra espanyola: el robatori de nadons. L'obra neix d'una confidència real feta per una dona de 80 anys que va patir aquesta tragèdia a la presó de les Oblates de Tarragona.
Una història de silenci i reconciliació
La trama segueix la vida d'una mare que, malgrat saber on creixia el seu fill robat, mai va gosar revelar-li la veritat per no alterar la seva vida benestant dins el règim franquista. Els punts clau de la narrativa són:
- La trobada entre la mare biològica i la jove (l'esposa del fill) després de la mort d'aquest.
- El descobriment de passats traumàtics compartits, on la jove també va ser víctima de tràfic humà en ser venuda pels seus pares.
- L'anàlisi de la Tarragona de postguerra, amb una descripció detallada del context social, els carrers i les institucions de l'època.
Memòria històrica i deure moral
Gironès, fill de la Fatarella, vincula aquesta narració amb la necessitat de tancar les llacunes de la memòria històrica. L'autor critica la Transició espanyola per no haver jutjat fets tan sagnants i defensa que cap societat pot avançar sense enterrar dignament els seus morts i reconèixer les víctimes.
"No hi ha cap civilització, cap societat, que pugui tirar endavant si no enterra convenientment els seus morts."
L'autor també aprofita per reivindicar la història de la Terra Alta i els fets de la Batalla de l'Ebre, subratllant que la literatura és una eina per alliberar les famílies del pes del silenci i la culpa heretada.