Records de José Manuel Prieto sobre el Gimnàstic de Tarragona
Es motiven un munt d’anècdotes perquè tant Prieto com Ángel eren bromistes i s’ho passaven genial al vestidor, a part de la competició futbolística.
Prieto descriu Ángel com un lateral ferm, dur i molt marcador que també s’incorporava contínuament a l’atac, gairebé com un carrilero modern.
Després dels agraïments de l’entrevistador, Prieto expressa el seu amor pel Nàstic, recorda els quatre anys amb nostàlgia i lamenta no haver pogut continuar jugant més temps al club.
El perfil futbolístic de l'Ángel
En aquesta conversa, José Manuel Prieto rememora la figura d'Ángel, a qui descriu com un lateral excepcional i avançat a la seva època. Tot i la seva fama de jugador dur, Prieto destaca les seves virtuts tècniques i tàctiques:
- Estil de joc: Se'l defineix com un lateral ferri, molt contundent en el marcatge però amb una gran capacitat ofensiva.
- Visió tàctica: Prieto l'anomena un carriler modern en una època on els defensors no solien pujar a l'atac.
- Connexió al camp: Tots dos jugadors mantenien una gran complicitat, alternant-se les passades per arribar fins a la línia de fons.
"Era un gran lateral... un carriler dels d'ara. Tenia una gran facilitat per incorporar-se a l'atac."
L'estima pel Nàstic i la ciutat
L'entrevista conclou amb un parlament emotiu de Prieto dirigit a l'afició tarragonina:
- 1 Sentiment de pertinença: Tot i que han passat gairebé quaranta anys, encara se sent profundament enamorat del que va viure a Tarragona.
- 2 Identitat: Considera el club i l'afició com una part pròpia de la seva vida.
- 3 Els millors anys: Reconeix que els quatre anys que va passar a la ciutat van ser dels millors de la seva carrera professional.