Entrevista sobre el film 'El idioma imposible'
Rodrigo Rodero introdueix el seu primer llargmetratge, explica com ha anat el procés de creació i anuncia una recepció polaritzada però satisfactòria.
Parla de l’experiència en el festival, de la divisió d’opinions i de la confirmació del caràcter “extrem” i no comercial de la pel·lícula.
Explica la visió pròpia de la Barcelona sordida dels anys 80 i com s’aparta dels tòpics per mostrar personatges reals i poètics.
Detalla els espais de rodatge (Barcelona, Girona, Madrid) i la llibertat creativa sense pressió de productores o audiències predeterminades.
Subratlla la importància de la banda sonora amb temes originals dels anys 80 i el rol dual d’actors–cantants per reforçar l’atmosfera.
Descriu la col·laboració amb Francisco Casabella i el guionista Mitchell Gaston Bide per equilibrar literatura i estructura cinematogràfica.
Anuncia el circuit de festivals internacionals on es presentarà la pel·lícula abans de l’estrena comercial a la tardor.
Elena Miquel comparteix la seva primera experiència al cinema, assajos previs i l’acollida de l’equip durant el rodatge.
Explica el seu doble paper de cantant i actriu, vinculat al personatge que interpreta i la compaginació amb la seva trajectòria musical.
Destaca la dificultat de finançament, cost de producció i complexitat de distribució, així com la rapidesa i exigència del rodatge.
Reflecteix la immediatesa en filmar seqüències i com l’experiència li ha permès crear vincles d’amistat amb director i cap de producció.
Presentació de la pel·lícula i el seu context
El director Rodrigo Rodero presenta el seu primer llargmetratge titulat El idioma imposible, una obra basada en la novel·la del reconegut escriptor Francisco Casabella. La pel·lícula aborda la Barcelona ombrívola dels anys 80, centrada en el món de les drogues però fugint dels clixés habituals dels mitjans de comunicació.
Característiques de l'obra
- Estil extrem: La pel·lícula ha rebut crítiques molt polaritzades, essent descrita com una obra que genera reaccions de "tot o res" en l'espectador.
- Realitat i poesia: Tot i tractar temes de marginalitat i drogues, el director busca una aproximació poètica que serveixi de context per parlar de les dependències humanes, tant físiques com emocionals.
- Absència de pressió comercial: En ser una producció independent sense grans televisions al darrere, Rodero destaca la llibertat creativa de rodar el que realment li agrada com a espectador.
"Les drogues serveixen de context útil per parlar de dependències humanes, físiques i emocionals."
La importància de la música i el guió
La banda sonora és un pilar fonamental de l'obra. El títol, El idioma imposible, fa referència a la interpretació personal que fem de les lletres de cançons en altres idiomes abans de conèixer-ne el significat real. Per a l'escriptura del guió, el director va comptar amb l'assessorament directe de Casabella i la col·laboració estructural de Michel Gaztambide.
L'experiència de l'actriu Helena Miquel
L'actriu i cantant Helena Miquel (Facto Delafé y las Flores Azules) debuta en el cinema amb el personatge de Victòria. Durant l'entrevista, destaca diversos aspectes del seu pas pel set:
- 1 Dificultat financera: La sorpresa davant la complexitat d'aconseguir finançament i distribució en comparació amb el món de la música.
- 2 Immediatesa del rodatge: El contrast entre mesos de preparació i la rapidesa amb la qual s'ha d'executar una escena a causa dels alts costos de producció.
- 3 Vessant artístic: El seu paper li permet unir la música i la interpretació, ja que el seu personatge també canta en el film.

