Entrevista a Pepa Plana: El retorn de 'De Pe a Pa'
La presentadora canvia de la proposta musical al teatre per presentar a la pallassa tarragonina Pepa Plana.
Pepa Plana expressa la seva il·lusió per actuar a la Sala Trono i la importància de recuperar sales petites on el públic està a prop.
L'artista aclareix el seu origen entre Valls i Tarragona i reivindica la necessitat d'estudis de teatre a la ciutat com l'antiga escola Josep Ixart.
Explica com va decidir deixar de ser actriu convencional per convertir-se en pallassa i crear aquest espectacle amb Joan Busquets.
Descripció dels diferents tipus de poesia que formen l'obra: visual, eròtica, surrealista (la patata) i dramàtica.
Reflexió sobre com el pallasso mostra el ridícul i el fracàs humà per connectar amb l'espectador des de l'empatia i el riure.
Pepa explica com l'obra ha evolucionat amb ella i com l'ofici li permet ara ser més eficaç amb menys desgast físic.
Record emotiu al director Joan Busquets, mort recentment, i com la seva empremta es manté viva en l'espectacle.
Anunci de l'èxit de vendes, la nova sessió de dissabte i l'advertència que no és un espectacle per a nens.
Retorn als orígens amb la pallassa Pepa Plana
L'actriu i pallassa tarragonina Pepa Plana torna a la seva ciutat natal per presentar l'espectacle De Pe a Pa a la Sala Trono. Aquesta obra té un significat especial, ja que va ser el seu primer muntatge com a pallassa, marcant el punt d'inflexió quan va decidir deixar el teatre convencional per posar-se el nas vermell.
Un espectacle per a adults i gamberro
Tot i l'estètica de pallassa, l'espectacle està clarament dirigit a un públic adult. A través d'un recital de poesia que constantment "fracassa", la Pepa utilitza diferents registres:
- Poesia surrealista: Una conversa absurda amb una patata.
- Poesia eròtica: Cançons infantils reinterpretades amb doble sentit.
- Poesia clàssica i visual: Des de La Vaca Cega fins a la tragèdia de Fedra.
- Poesia xinesa: Un moment on l'artista afirma parlar el xinès perfectament gràcies al nas de pallasso.
La filosofia del fracàs i l'homenatge a Joan Busquets
L'obra és un mirall de l'existència humana, mostrant el costat ridícul i patètic que tots portem dins. Pepa Plana reflexiona sobre el carisme del perdedor i la necessitat de mostrar la vulnerabilitat sense pudor.
"Els pallassos no fem una altra cosa que posar un mirall davant de l'espectador. Ens mostrem ridículs i fracassem per dir-te: eh, que tu també fracasses."
Aquestes representacions serveixen també com a homenatge a Joan Busquets, director del muntatge i figura clau en la carrera de la Pepa, que va traspassar recentment. L'artista sent que representar aquesta obra és una manera de mantenir viu el llegat i l'empremta creativa de Busquets.
Èxit de taquilla a Tarragona
L'acollida a Tarragona ha estat un èxit total, amb les entrades exhaurides per a les sessions principals, fet que ha obligat a obrir una nova funció el dissabte a la tarda. L'artista també ha aprofitat per reivindicar la necessitat de recuperar una escola de teatre professional a la ciutat, recordant la importància que va tenir l'escola Josep Ixart en la seva formació.

