Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
En aquest espai pots recuperar els àudios històrics del programa i tornar a escoltar les converses, entrevistes i continguts del programa ja tardes de l'any 2010
Subscriu-te
Solsona: El llegat festiu i la tradició gegantera
Introducció al llegat festiu de Solsona i la importància del seu protocol geganter i la declaració de la Festa Major com a bé d'interès nacional.
Explicació del Carnaval de Solsona, la seva singularitat, l'origen de la penjada del ruc a la Torre de les Hores i els elements iconogràfics com el gegant Boig.
Sorteig d'una estada a l'hotel Sant Roc on un oient respon correctament sobre la declaració nacional de la Festa Major.
Aprofundiment en els balls de Carnaval, l'himne 'El Bufi', l'ús de les brusses i els actes de cloenda del dimecres de cendra.
Repàs de les activitats culturals durant el Corpus, la Mare de Déu del Claustre, la trobada d'acordionistes i l'acadèmia musical AIMS.
Pregunta sobre l'himne del Carnaval ('El Bufi') i menció a la trobada de gegantons per Sant Roc.
Lectura del poema 'Record de Solsona' de Josep Maria de Sagarra situat a la plaça de Sant Joan.
El ric llegat festiu de Solsona
Aquesta segona jornada per Solsona s'endinsa en el seu patrimoni immaterial, destacant les festes que defineixen la identitat del municipi. Amb la col·laboració de Noemí Vilaseca, responsable de comunicació de l'Ajuntament, s'explora el paper fonamental dels gegants i les tradicions seculars.
La Festa Major i el Corpus
Solsona és reconeguda per la seva cura en el folklore, sent pionera en l'elaboració d'un protocol escrit del folklore geganter fa més de 25 anys. Punts clau:
- La Festa Major (del 7 al 10 de setembre) va ser declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional per la Generalitat.
- L'esquema de la celebració en honor a la Mare de Déu del Claustre s'ha mantingut pràcticament intacte durant tres segles.
- Inclou elements com cercaviles, la roda de foc i els tradicionals balls de bastons.
El Carnaval de Solsona: Singularitat i Mofa
El Carnaval solsoní destaca per ser el primer a recuperar-se (1971) després de la dictadura i per la seva naturalesa burlesca:
- La penjada del ruc: L'acte més emblemàtic a la Torre de les Hores. Es tracta d'una figura de cartró pedra, l'origen de la qual es remunta a 1985 i que va generar una gran polèmica inicial pel seu realisme.
- Gegants Bojos: Rèpliques quixotesques dels gegants de la Festa Major, coneguts per repartir "mastegots" amb els seus braços mòbils.
- El Bufi: L'himne oficial del Carnaval, compost per Joan Roura el 1974.
- Les brusses: Batas multicolors que els comparseros porten durant tots els dies de la festa.
Oferta Cultural i Musical de l'Estiu
L'activitat a Solsona no s'atura amb les festes populars. Durant l'estiu, la ciutat ofereix:
- AIMS (Acadèmia Internacional de Música de Solsona): Un projecte dirigit per Peter Thiemann que aplega alumnes i professors d'arreu del món.
- Trobada d'Acordionistes: Un certamen que ja supera les dues dècades d'història.
- Festival de Música Antiga: Concerts que varien des del barroc fins a la música d'autor i dansa.
"Fa una lluna clara i una nit serena. Jo m'estic a la plaça de Sant Joan..."
El programa tanca amb la lectura del poema Record de Solsona de Josep Maria de Sagarra, capturant l'atmosfera pau i tranquil·litat de la plaça de Sant Joan.