Xala: L'art i la història de la txalaparta a Catalunya
Sisko i Nando expliquen que van iniciar el projecte al 2001 i van constituir Xala el 2003 després d’investigar la xalaparta i adaptar-la a la seva música.
L’instrument s’utilitzava per fer la cidra al País Basc; als anys 80 Quepa Junquera li afegeix taulons i es comencen a impartir escoles.
Sisko i Nando, percussionistes, segueixen en directe a Quepa Junquera, viatgen al País Basc i construeixen les primeres fustes per provar so i dinàmiques.
Detall de la plantilla de Xala: Sisko i Nando (xalaparta), Pep Busquets i David Rincón (percussió), secció de corda (violins, guitarras, mandolines), baix i acordió diatònic.
Els compositors aporten temes (Guillem, Hector, Quim), i el grup discuteix arrenjaments, incorporant la xalaparta i acordant la partitura col·lectiva.
Selecció de fusta noble (roure, cirerer, iroco), sense polir; tall de llistons amb serra de cinta; dimensions i escala de do a do.
La humitat i densitat de la fusta afecten l’afinació; es resolen amb polir o retallar amb serra.
Xala disposa de versions en pedra i ferro; la pedra s’ajusta amb martell o radial, el ferro aporta suport harmònic.
Ús de bastons (‘maquila’) de fusta d’acàssia; picades centrals i laterals, dinàmiques de volum i tècnica de percussió aplicades a la xalaparta.
S’utilitzen partitures estàndard i es reparteixen les notes meitat per persona; es contraposa amb el software d’Arnani per escriure xalaparta.
El doble toc sincronitzat crea un efecte espectacular i primitiu; la visualització és tan rellevant com l’audició.
Mescla de so d’arrel celta i modern (‘etnobit’), adaptant la música catalana a la sonoritat singular de la xalaparta.
Actuació demà a les 21h a la plaça de la Font de Tarragona; repàs del segon disc _El brot_ i temes del primer disc _Coquetes_.
Xala ha tocat en festivals i ha fet espectacles per infants amb secció interactiva on els nens poden provar la xalaparta.
Presenten la xalaparta original d’un sol tauló, versions de pedra i ferro; discussió sobre rodes, pes, muntatge i transport.
Valoració de la singularitat de portar la xalaparta a Catalunya, agraïments mútus i tancament de l’entrevista.
Introducció al grup Xala i la txalaparta
En aquesta entrevista, el Sisko i el Nando, membres del grup Xala, expliquen la seva trajectòria amb la txalaparta, un instrument de percussió tradicional basc. El projecte va néixer l'any 2001 fruit de la curiositat i l'estudi directe al País Basc, consolidant-se com a grup el 2003.
Origen i evolució de l'instrument
La txalaparta té un origen funcional lligat a la producció de sidra:
- S'utilitzava originalment per matxacar la poma.
- El tauló servia posteriorment per avisar els veïns que la beguda ja estava a punt.
- Als anys 80, l'instrument va evolucionar de la mà de músics com Kepa Junkera, passant de ser unissò a tenir múltiples taulons i possibilitats melòdiques.
Fabricació i tècnica musical
Un dels aspectes més fascinants de Xala és que ells mateixos fabriquen els seus instruments a mida, utilitzant fustes nobles com el cirerer o el roure.
Particularitats del so i materials
- Utilitzen tres tipus de txalapartes en directe: de fusta, de pedra i de ferro.
- L'afinació depèn totalment de la densitat, el gruix i la llargada del material, així com de factors ambientals com la humitat.
- Es toca amb unes maces anomenades makilas.
L'execució a quatre mans
La tècnica és indispensablement dual:
"Jo no em puc estudiar la meva part si ell no hi és. La meva part no té cap sentit sense la seva, perquè sona estranya."
- Els dos intèrprets es reparteixen les notes de la partitura de manera intercalada.
- Requereix una coordinació absoluta, ja que musicalment s'han de completar l'un a l'altre.
Composició, estil i futur del grup
Tot i que la txalaparta és l'eix central, el grup incorpora violí, acordió diatònic, baix i altres percussions. El seu estil, definit de vegades com ethno-beat, barreja l'arrel tradicional amb sonoritats modernes i arrenjaments grupals.
Finalment, els músics conviden al seu concert a la Plaça de la Font de Tarragona, on presentaran el seu segon disc, El Brot, amb una posada en escena que inclou rodes per moure els pesants instruments i col·laboracions interactives.

