Títol i resum generats per IA

Xala: L'art i la història de la txalaparta a Catalunya

0:00Arxiu Sonor 2010 Ja tardes30:14
Compartir
Arxiu Sonor 2010 Ja tardes
FacebookWhatsAppX.comDescarregar
Seccions
16 seccions · 30:14
01
Presentació i història del grup Xala
2:00 — 2:42

Sisko i Nando expliquen que van iniciar el projecte al 2001 i van constituir Xala el 2003 després d’investigar la xalaparta i adaptar-la a la seva música.

2:00
02
Orígens i evolució de la xalaparta
2:42 — 4:14

L’instrument s’utilitzava per fer la cidra al País Basc; als anys 80 Quepa Junquera li afegeix taulons i es comencen a impartir escoles.

2:42
03
Descobriment i aprenentatge de la xalaparta
4:14 — 5:28

Sisko i Nando, percussionistes, segueixen en directe a Quepa Junquera, viatgen al País Basc i construeixen les primeres fustes per provar so i dinàmiques.

4:14
04
Formació del grup i membres
5:28 — 6:34

Detall de la plantilla de Xala: Sisko i Nando (xalaparta), Pep Busquets i David Rincón (percussió), secció de corda (violins, guitarras, mandolines), baix i acordió diatònic.

5:28
05
Procés de composició i arranjaments
6:34 — 9:28

Els compositors aporten temes (Guillem, Hector, Quim), i el grup discuteix arrenjaments, incorporant la xalaparta i acordant la partitura col·lectiva.

6:34
06
Construcció i materials de la xalaparta
9:28 — 12:21

Selecció de fusta noble (roure, cirerer, iroco), sense polir; tall de llistons amb serra de cinta; dimensions i escala de do a do.

9:28
07
Afinació i factors ambientals
12:21 — 13:11

La humitat i densitat de la fusta afecten l’afinació; es resolen amb polir o retallar amb serra.

12:21
08
Xalaparta de pedra i ferro
13:11 — 14:22

Xala disposa de versions en pedra i ferro; la pedra s’ajusta amb martell o radial, el ferro aporta suport harmònic.

13:11
09
Tècnica de percussió i dinàmiques
14:22 — 17:08

Ús de bastons (‘maquila’) de fusta d’acàssia; picades centrals i laterals, dinàmiques de volum i tècnica de percussió aplicades a la xalaparta.

14:22
10
Notació i assaig
17:08 — 19:04

S’utilitzen partitures estàndard i es reparteixen les notes meitat per persona; es contraposa amb el software d’Arnani per escriure xalaparta.

17:08
11
Experiència en directe i aspecte visual
19:04 — 19:56

El doble toc sincronitzat crea un efecte espectacular i primitiu; la visualització és tan rellevant com l’audició.

19:04
12
Estil musical i gènere
19:56 — 21:13

Mescla de so d’arrel celta i modern (‘etnobit’), adaptant la música catalana a la sonoritat singular de la xalaparta.

19:56
13
Detalls del concert i repertori
21:13 — 23:30

Actuació demà a les 21h a la plaça de la Font de Tarragona; repàs del segon disc _El brot_ i temes del primer disc _Coquetes_.

21:13
14
Circuit i espectacles interactius
23:30 — 24:44

Xala ha tocat en festivals i ha fet espectacles per infants amb secció interactiva on els nens poden provar la xalaparta.

23:30
15
Sorpresa i logística d’escenari
24:44 — 26:33

Presenten la xalaparta original d’un sol tauló, versions de pedra i ferro; discussió sobre rodes, pes, muntatge i transport.

24:44
16
Reflexions finals i comiat
26:33 — 27:09

Valoració de la singularitat de portar la xalaparta a Catalunya, agraïments mútus i tancament de l’entrevista.

26:33
Seccions generades automàticament

Introducció al grup Xala i la txalaparta

En aquesta entrevista, el Sisko i el Nando, membres del grup Xala, expliquen la seva trajectòria amb la txalaparta, un instrument de percussió tradicional basc. El projecte va néixer l'any 2001 fruit de la curiositat i l'estudi directe al País Basc, consolidant-se com a grup el 2003.

Origen i evolució de l'instrument

La txalaparta té un origen funcional lligat a la producció de sidra:

  • S'utilitzava originalment per matxacar la poma.
  • El tauló servia posteriorment per avisar els veïns que la beguda ja estava a punt.
  • Als anys 80, l'instrument va evolucionar de la mà de músics com Kepa Junkera, passant de ser unissò a tenir múltiples taulons i possibilitats melòdiques.

Fabricació i tècnica musical

Un dels aspectes més fascinants de Xala és que ells mateixos fabriquen els seus instruments a mida, utilitzant fustes nobles com el cirerer o el roure.

Particularitats del so i materials

  • Utilitzen tres tipus de txalapartes en directe: de fusta, de pedra i de ferro.
  • L'afinació depèn totalment de la densitat, el gruix i la llargada del material, així com de factors ambientals com la humitat.
  • Es toca amb unes maces anomenades makilas.

L'execució a quatre mans

La tècnica és indispensablement dual:

"Jo no em puc estudiar la meva part si ell no hi és. La meva part no té cap sentit sense la seva, perquè sona estranya."

  • Els dos intèrprets es reparteixen les notes de la partitura de manera intercalada.
  • Requereix una coordinació absoluta, ja que musicalment s'han de completar l'un a l'altre.

Composició, estil i futur del grup

Tot i que la txalaparta és l'eix central, el grup incorpora violí, acordió diatònic, baix i altres percussions. El seu estil, definit de vegades com ethno-beat, barreja l'arrel tradicional amb sonoritats modernes i arrenjaments grupals.

Finalment, els músics conviden al seu concert a la Plaça de la Font de Tarragona, on presentaran el seu segon disc, El Brot, amb una posada en escena que inclou rodes per moure els pesants instruments i col·laboracions interactives.

Transcripció de l'episodi

Transcripció generada automàticament