Entrevista a Xavi Jurío: L'ofici del fotoperiodisme
Xavi explica com va arribar a ser fotògraf, la seva formació (postgraus, cicles i escola de fotografia) i les múltiples variants professionals (social, moda, natura, industrial, intrusisme).
Presentació de la primera cançó triada per Xavi i breu comentari personal sobre el seu descobriment i importància.
Experiència de Xavi treballant en un laboratori Kodak i curs introductori que va decidir seguir abans de traslladar-se a Barcelona.
Xavi es centra en el fotoperiodisme: diferència entre professionals en nòmina i freelance, i recomanacions per a novells (importància de la base tècnica).
Debat sobre el canvi de l’era analògica a la digital, l’increment de la postproducció i el valor del coneixement de les dues maneres de treballar.
Introducció a un tema menys conegut de Dire Straits, valorant la sorpresa de trobar cançons més enllà dels èxits habituals.
Reproducció de la peça de Dire Straits i rigoroses lletres interpretades durant el programa.
Xavi recorda les seccions de ràdio on trucaven a Kellogs (Conflakes) i laboratoris d’aigües naturals per resoldre dubtes curiosos en directe.
Repàs dels mitjans on col·labora Xavi avui: diaris locals (OAS), nacionals (Avanguàrdia), fotografia institucional i esports (Nàstic).
Reflexions sobre la situació del fotoperiodisme, l’excés de fotografia digital i la necessitat de conservar arxius de qualitat.
Tria final d’un clàssic amb múltiples versions, tancant l’episodi amb una reflexió sobre la banda sonora de la infància.
Introducció a la professió
En aquesta edició del programa, coneixem el fotògraf Xavi Jurío, qui ens explica que la seva arribada al món de la fotografia no va ser per vocació, sinó per casualitat a través de la formació. Malgrat no haver-ho tingut mai com una afició, ha convertit la imatge en la seva professió i estil de vida.
Formació i Especialització
L'ofici de fotògraf requereix una base tècnica sòlida per evitar dependre de la sort o dels automatismes de les càmeres. Jurío destaca diversos punts clau:
- Existeixen itineraris oficials com postgraus i cicles formatius (per exemple a l'Escola d'Art i Disseny de Tarragona).
- La professió pateix molt d'intrusisme, ja que molta gent se n'hi dedica sense formació reglada.
- Hi ha una gran diversificació: reportatge social, moda, natura, publicitat i el fotoperiodisme.
La realitat del Fotoperiodisme
Xavi Jurío desmitifica la imatge del fotògraf d'acció constant a l'estil de Peter Parker. En la realitat, la feina es basa principalment en encàrrecs per a diaris i agències tant nacionals com locals. Actualment col·labora amb mitjans de prestigi com La Vanguardia i el diari OAS, cobrint especialment la informació esportiva del Nàstic de Tarragona.
De l'analògic al digital
El convidat reflexiona sobre la transició tecnològica que ha viscut la professió:
- El pas de l'era clàssica a la digital ha simplificat la captura però ha complicat la postproducció.
- Es disparen moltes més fotos, però sovint es perd el criteri d'arxiu i moltes imatges acaben desapareixent.
- > "La fotografia digital és exactament igual que l'analògica en conceptes, només hi varia la pantalleta."
Trajectòria radiofònica i anècdotes
Durant l'entrevista es recorda l'etapa de Jurío a la ràdio, on realitzava seccions de tertúlia i bromes telefòniques a empreses. Algunes de les anècdotes més destacades inclouen:
- Consultes a Kellog's sobre la seva publicitat de dietes.
- Una trucada a la Aceituna Española preguntant qui es feia càrrec de les dents trencades per pinyols inesperats.
- Una tesi doctoral improvisada d'un laboratori sobre les aigües minerals.