Havaneres des del Balcó: Calamongó i Filipines
El locutor dona la benvinguda, indica la data i avança els temes musicals i cinematogràfics del programa.
Interpretació d’una habanera amb versos sobre gavines, barques de pescadors i el repòs del port.
Actuació del grup de Barcelona Gavina i Mosaic de Baneras amb la composició de Ramon Carreras.
Context històric i introductori de la pel·lícula d’Antonio Román (1945) i la seua banda sonora.
Escoltem la versió original del tema de crèdit del film.
Segon tema de crèdit procedent de la pel·lícula.
Final del programaitzat amb la repetició del comiat “Bona nit” externament fins al tancament.
Introducció i Ambientació Marina
El programa Havaneres des del Balcó (número 348) comença amb una introducció atmosfèrica que ens transporta al paisatge costaner de Tarragona sota un cel blau i un mar en calma. La narració inicial descriu l'activitat de les barques de pescadors i la natura que envolta els nostres ports, establint el to melancòlic i mariner propi del gènere.
Anàlisi Musical: Calamongó
La primera peça protagonista de l'episodi és l'havanera titulada Calamongó:
- Es tracta d'una composició de Ramon Carreras.
- És interpretada pel grup de Barcelona Gavina, extreta del seu treball Mosaic d'Havaneres.
- La lletra evoca imatges de pau, llum i l'instint protector de les gavines que alimenten les seves cries, utilitzant la cala com un refugi espiritual.
Context Històric: Els Últims de Filipines
El programa dedica un segment especial a la memòria històrica a través del cinema i la música, centrant-se en l'episodi del setge de Baler.
La Pel·lícula de 1945
Es recorda el film dirigit per Antonio Román l'any 1945, que narra l'epopeia del destacament espanyol a l'illa de Luzón:
- El comandament va ordenar el refugi a l'església del poble davant la insurrecció tagal.
- Els soldats hi van romandre resistint durant un any sencer.
- Es destaca la trista tornada a Espanya, on els herois van ser rebuts amb indiferència per les autoritats de l'època.
"Tornat aquests soldats a Espanya van ser rebuts sense pena ni glòria per part de les autoritats d'aquella època."
Per tancar aquest bloc, s'emet la versió musical del crèdit de la pel·lícula, la cèlebre peça Yo te diré, que ha quedat gravada en l'imaginari col·lectiu com un símbol de l'enyorança en temps de guerra.