Malevaje: El tango cañí de la movida madrileña
Anunci del tema del dia: escolta de tangos macarrilles del grup Malevaje i breu repàs a la seva trajectòria.
Història resumida dels membres fundacionals (Bartrina, Gilabert, Godes, Clavo) i la seva aposta pel tango clàssic amb to modern.
Anàlisi de la cançó del disc *Margot* (1986) amb lletres sobre el ‘ventarrón’ i la seva evolució.
Comentari de les lletres punyents dirigides a Margot, amb referències a l’estil de vida i el caràcter de la protagonista.
Context del segon disc (1987), companyia Tres Cipresses i la seva dificil troballa avui dia.
Oda a la nevera buida, vida de cràpola i reflexió sobre la misèria i la festa en la lletra.
Resum cronològic dels discos i recopilatoris de Malevaje (1988–2009), des de *In Chilimonchi* fins a *A mi modo*.
Últim tema del disc de 1987, amb comentaris sobre la seva melodia i temàtica de decadència.
Excert de l’entrevista de Félix Vera al fanzine *La Factoría del Ritmo*, parlant de les proves de so i la màgia no electrificada del tango.
Bartrina explica que el nom Malevaje prové d’un tango de Gardel i parla del disc de versions dedicat a l’argentí.
Despedida del programa amb “Libertango” de Piazzolla de fons i referència a possibles temes futurs (movida madrilenya).
Introducció al món de Malevaje
L'episodi d'avui se centra a explorar la trajectòria i la música de Malevaje, un grup format a Madrid en plena movida madrileña que va decidir apostar per un gènere aparentment allunyat del rock d'aquella època: el tango.
Orígens i evolució del grup
El grup va néixer amb una proposta que fusionava l'esperit del rock amb la nostàlgia del tango argentí. Amb el pas dels anys, la formació ha anat evolucionant cap a un so més clàssic i acústic, allunyant-se de l'electrificació inicial però mantenint sempre la seva essència.
- El líder indiscutible és Antonio Bartrina (veu i lletres).
- Altres membres fundadors inclouen Fernando Gilabert, Ramon Godes i Edi Clavo.
- Han col·laborat amb figures destacades d'altres bandes com Los Coyotes o Gabinete Caligari.
Un repàs per la seva discografia
El podcast fa un recorregut per diversos treballs clau de la banda, molts dels quals es troben actualment descatalogats i només accessibles en formats antics com l'LP o el casset sota el segell Tres Cipreses.
- Margot (1986): Un disc que inclou versions de clàssics i temes propis plens de desamor i ironia.
- Arriba los corazones (1987): Àlbum on es troben odes a la quotidianitat i la vida nocturna.
- A mi modo (2009): Un dels seus treballs més recents on refermen el seu estil propi.
"Malevaje no es un grupo de rock, ni de pop... es un grupo de tangos hecho por gente joven con un espíritu clásico."
Temàtiques principals de les cançons
Les lletres de Malevaje, escrites majoritàriament per Bartrina, giren al voltant de personatges marginals, amors traïts i la realitat dels barris:
- L'enyorança i el desengany: Cançons com Margot mostren la duresa de les relacions i la pèrdua de la identitat.
- La precarietat i la vida bohèmia: Temes com Arroz Blanco parlen de la desolació de la nevera buida i l'orgull de viure al marge del sistema.
- L'homenatge als mestres: La banda professa una devoció absoluta per Carlos Gardel, fins al punt que el nom del grup prové d'un dels seus tangos famosos.