Parálisis Permanente: L'essència del After-Punk i la Movida
Contextualitza Parálisis Permanente en la fi dels 70 i principis dels 80, la influència madrilenya i la mort d’Eduardo Benavente el 1983.
Presenta la influència britànica, la versió de ‘Héroes’ per Bowie i Parálisis Permanente i la relació amb el tema ‘Subidón’.
Recita un poema de Juan Ricard (Desideratum) i vincula l’estètica sinistra a l’afterpunk anglès.
Explica per què un tema es converteix en himne de l’escena underground i la seva presència a garitos i festivals locals.
Descriu l’energia dels concerts punk, les tensions amb el públic i l’accident mortal d’Eduardo Benavente tornant de Porto Llano.
Repàs dels discos (EP, LP), singles, labels (Dro, Tres Cipreses) i les dificultats de gravar a l’escena independent.
Introdueix la cançó ‘Miedo’, destaca el seu caràcter gòtic canyero i n’escolta fragments de la lletra.
Comenta els canvis de formació després de la mort d’Eduardo i els projectes individuals de membres com Jaime Urrutia, Jorge Árboles i Anna Curra.
Relata l’experiència de fans buscant Anna Curra en un petit taller fotogràfic al carrer Santana.
Analitza ‘Sangre’, les influències de Bauhaus i la inspiració de la pel·lícula _Rollerball_ en l’estètica del grup.
Tancament del programa amb salutacions nocturnes i comiat final.
La Trajectòria de Parálisis Permanente
L'episodi d'avui se centra en la figura de Parálisis Permanente, considerat una excepció dins de la Movida Madrilenya. El grup, liderat per l'enigmàtic Eduardo Benavente, va marcar un abans i un després en l'escena musical espanyola dels anys 80 fins a la tràgica mort del seu líder el 1983.
Influències i Estil Musical
El programa analitza com la joventut d'aquella època, que viatjava a Londres i Nova York, va portar noves sonoritats a la península:
- David Bowie: Es destaca la seva influència estètica i personal, escoltant la versió que el grup va fer del clàssic Heroes.
- Corrent Sinistre: La connexió directa amb grups britànics com els Bauhaus i el gènere after-punk.
- Estètica i Actitud: Un so definit com a "gòtic canyero", allunyat del pop convencional.
L'Himne de l'Autosuficiència
Es dedica un espai especial a la cançó Autosuficiència, descrita com un himne generacional que encara sona en locals emblemàtics. El locutor recorda l'actitud del grup en directe, on Eduardo Benavente deixava clar que no eren un grup punk tradicional:
"A mi no m'agrada que m'escupen, no som un grup punky, però en concert foten molta canya."
Els Membres i el Llegat
El podcast repassa la nòmina de músics brillants que van passar per la banda:
- Ana Curra: Músic de conservatori i figura clau en la composició i producció.
- Rafa Balmaseda: Baixista i actual concertista de piano.
- Eduardo Benavente: Definicionat com una "bèstia" creativa que no només composava, sinó que també produïa altres grups com Los Seres Vacíos.
Finalment, es recorda l'impacte personal de la banda a ciutats com Tarragona, on la presència d'Ana Curra en tallers fotogràfics l'any 85 generava una gran expectació entre els joves que buscaven referents culturals diferents.