L'Aqüeducte de les Ferreres: Història i Llegenda
Detalla la ubicació, accessos i vies d'arribada al Pont del Diable des de Tarragona i barris veïns.
Context de la dominació romana a Tàrraco i possible data i funcions originals de l’aqüeducte.
Explicació del traçat: captació al Francolí, canalització i distribució a la ciutat amb dipòsit.
Característiques arquitectòniques: opus quadratum, dimensions, arcades i restes de revestiments.
Reconeixement com a Bé Cultural d'Interès Nacional i Patrimoni de la Humanitat; creació del parc ecohistòric.
Anàlisi de la figura del diable com a constructor de ponts en el llegendari popular i explicació de l'estructura de les llegendes.
Narració de la versió més coneguda i tres variants addicionals de la llegenda local protagonitzades pel diable.
Introducció al Monument i el Nou Institut
Els alumnes de primer d'ESO del barri de Sant Salvador (Tarragona) presenten un programa dedicat al Pont del Diable, motivats pel canvi de nom del seu centre a Institut Pont del Diable. L'objectiu és donar a conèixer aquest gran desconegut des de vessants històriques, arquitectòniques i folklòriques.
Història i Arquitectura de l'Aqüeducte
L'aqüeducte, també conegut com de les Ferreres, formava part de la xarxa de subministrament d'aigua de l'antiga Tàrraco.
- Origen de l'aigua: Després de segles de debats, s'ha confirmat que captava l'aigua del riu Francolí (a la Torre del Comte).
- Construcció: Es creu que data del mandat de l'emperador August (Segle I a.C./d.C.).
- Dimensions: Té 217 metres de llargada i 27 d'alçada, amb dues filades d'arcs construïdes en opus quadratum (pedra seca sense morter).
"És un dels aqüeductes més monumentals de l'època romana i el més important de Catalunya."
L'any 2000 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El Diable com a Arquitecte Popular
El programa analitza per què tants ponts espectaculars s'atribueixen al dimoni. El poble senzill i supersticiós no trobava una explicació humana per a construccions de més de 20 metres que desafiaven la gravetat.
Estructura de les llegendes de ponts
La majoria de narracions segueixen un patró comú:
- 1 Una necessitat (normalment una jove o velleta que ha de creuar un riu crecut).
- 2 El diable apareix com a cavaller de negre i ofereix construir el pont en una nit.
- 3 El pagament és l'ànima del primer que creui el pont.
- 4 El diable perd l'aposta per un engany (com fer cantar el gall abans d'hora).
Llegendes del Pont del Diable de Tarragona
Es presenten diverses versions locals:
- La versió clàssica: El diable es queda amb l'ànima d'un ase que passa primer per sobre l'aqüeducte.
- El jugador empedreït: Un home aposta la seva ànima per recuperar diners del joc, i Déu intervé posant la condició de la construcció del pont.
- Nova llegenda escolar: Una versió humorística i moderna creada pels alumnes on apareixen un jacuzzi, el Papa de Roma i una sogra que acaba sent l'ànima entregada al diable.