La sardana política i Joan Viladomat
Presentació de l’escassetat de composicions amb connotacions polítiques o reivindicatives i dels motius del programa d’avui.
Detall de les dues peces del compositor manlleuenc: _La Puntaire_ i la _Sardana Republicana_ (1932), la seva història i pròxima interpretació a Manlleu.
Anàlisi de la transició de la sardana curta a l’actual, noms compromesos i la incorporació de melodies revolucionàries en el repertori.
Recuperació d’obres oblidades en l’exposició _Pep Ventura abans del mite_ i en el disc: _Canç del Dia_ amb la melodia de l’Himne de Riego.
Missatge de comiat i recordatori del proper programa amb la interpretació del 67è plec de Manlleu.
La vessant política de la sardana
Aquest episodi explora la relació històrica entre la música de cobla i el context polític de Catalunya. Tot i que sovint es percep com un gènere purament lúdic, l'ampli repertori sardanista conté obres amb clares connotacions reivindicatives que, en molts casos, van ser silenciades per la censura o per prejudicis estètics de l'època.
Joan Viladomat i la 'Sardana Republicana'
Es destaca la figura de Joan Viladomat (1885-1940), compositor nascut a Manlleu amb idees clarament republicanes i catalanistes. Entre els punts clau de la seva obra trobem:
- La recuperació de la Sardana Republicana (1932), dedicada al primer aniversari de la Segona República.
- El seu èxit popular amb altres gèneres, com el famós cuplet Fumando espero.
- La interpretació d'aquesta peça històrica en el marc del 67è Aplec de Manlleu per tres cobles simultàniament.
El segle XIX i les melodies revolucionàries
El programa analitza com el compromís polític era encara més palès durant el segle XIX, durant la transició de la sardana curta a la llarga:
- Moltes composicions incorporaven melodies revolucionàries com l'himne de Riego.
- Els treballs de l'estudiosa Anna Costal han estat fonamentals per redescobrir aquestes obres oblidades.
- La figura de Pep Ventura es reivindica en la seva faceta anterior a la creació del mite, quan la sardana era un ball de moda i un instrument de mobilització liberal.
"Moltes d'aquestes sardanes han estat amagades, ja que eren totalment perilloses en certs contextos que ha hagut de viure aquest país."