L'ascens del Nàstic: Èxit esportiu i gestió de projecte
L'orador expressa reiteradament el seu agraïment a la gent de l'entorn del Nàstic pel suport rebut.
Explicació de la planificació estratègica iniciada el 2002, la transformació en SAE i l'ascens a Primera el 2006 gràcies a l'esforç i la il·lusió compartida amb l'afició.
Anàlisi dels errors comesos després de pujar a Primera, la manca de paciència en la gestió de l'èxit i el declivi esportiu de les darreres temporades.
L'ascens a Primera Divisió i la Planificació Estratègica
L'interlocutor analitza la trajectòria del Gimnàstic de Tarragona des de l'any 2002, destacant que l'èxit no va ser fruit de la pressa, sinó d'una planificació perfecta i un compromís ferm per assolir l'elit del futbol espanyol. La progressió es va materialitzar amb l'ascens a Segona A el 2004 i el històric salt a Primera Divisió l'any 2006.
Factors clau de l'èxit
Els pilars que van permetre aquesta fita van ser:
- Una gestió responsable en els àmbits esportiu, social i econòmic.
- La transformació del club en Societat Anònima Esportiva (SAE).
- El suport incondicional de l'afició, amb desplaçaments memorables a ciutats com Múrcia, Castelló o Lleida.
"Jo crec que a la vida el resultat, el treball i l'esforç ben fet, té la seva recompensa."
La Crítica a la Gestió de l'Èxit
L'anàlisi posterior a l'ascens és autocrítica. Segons el ponent, malgrat haver assolit el més difícil, no es va gestionar bé l'èxit un cop a la màxima categoria. Es planteja que:
- 1 Va faltar paciència i millor administració dels recursos a Primera.
- 2 S'ha perdut bona part del treball fet durant les darreres quatre temporades.
- 3 El model ideal hauria d'haver estat el d'equips ascensors (com el Recreativo), que mantenen una estabilitat econòmica per tornar a pujar ràpidament si es perd la categoria.
Finalment, es lamenta que el Nàstic hagi passat de somniar amb la Primera Divisió a lluitar per no perdre la categoria professional.