Rubén Pérez i el record de l'ascens amb el Nàstic
Descobreix com l’empat davant el Jerez va donar l’ascens i la gran alegria del jugador.
Comentaris sobre la canalització de l’èxit personal i el desig de repetir l’ascens amb el club.
Recorda el debut contra el Lorca, només tres setmanes després d’arribar, i la importància d’aquell partit.
Reflexions sobre el millor moment esportiu
En aquesta conversa, s'evoca el record de l'històric ascens a Primera Divisió. Per a l'interlocutor, el partit contra el Jerez representa el punt àlgid de la seva trajectòria professional, ja que va suposar culminar un somni que encara avui busca repetir.
L'impacte personal i col·lectiu de l'èxit
- Trajectòria ascendent: El protagonista venia de jugar a Segona B només sis mesos abans de l'ascens, fet que va fer que l'experiència fos encara més increïble.
- Felicidat compartida: Es destaca que l'alegria no va ser només individual, sinó que es va estendre a la ciutat sencera i a l'afició que sempre va fer costat en els moments difícils.
- Debut somiat: Es recorda el debut contra el Lorca (2-0) poc després d'arribar a l'equip, una circumstància forçada per una lesió d'un company però que va sortir a la perfecció.
Moments per a la posteritat
"Ja estem a Primera, ja no és un somni, és la realitat."
L'entrevistat rememora vagament el seu discurs des del balcó de l'Ajuntament durant la celebració, subratllant que l'afició i l'entorn del club mereixen tornar a viure la glòria després d'anys de patiment. Tot i que enguany l'objectiu no s'ha assolit, ja es mira cap a la propera temporada.