Al·lèrgies a Tarragona: Causes, prevenció i tractaments
Contextualització de l’augment d’al·lèrgies i presentació del doctor Rafa Llatger per respondre preguntes.
Definició formal d’al·lèrgia com a malaltia immunològica amb signes objectius i subjectius.
Dades de prevalença a Catalunya; símptomes respiratoris al·lèrgics: conjuntivitis, rinitis i asma.
Principals arbres i plantes causants: xiprés, plataner, avellaner, parietària i gramínies; temporades.
Importància dels àcars i fongs en nens; pics d’estiu, tardor i primavera per sensibilització domèstica.
Tipus d’al·lèrgies segons òrgan afectat i origen: respiratori, alimentari, farmacològic, picades i anafilàxia.
Efecte de pluges i neteges atmosfèriques en la concentració de pòlens i alarmes mediàtiques.
Procés de sensibilització des de la infància; factors genètics i ambientals; històries de casos pediàtrics.
Símptomes més habituals (rinorrea, prurigen, reguera nasal); detecció per atenció primària.
Protocols de derivació a especialistes; tractaments de suport i immunoteràpia segons gravetat.
Patologies amb risc de seqüeles: xocs anafilàctics, al·lèrgies farmacològiques i alimentàries complexes.
Importància de laboratoris per quantificar IgE, triptasa i altres marcadors per definir causa i intensitat.
Possibilitat de desaparició clínica d’al·lèrgies i persistència de memòria immunològica a llarg termini.
Ús de biològics en casos especials; medicació i immunoteràpies específiques amb seguiment hospitalari.
Impacte de les al·lèrgies en qualitat de vida; cost dels tractaments; valor de l’atenció primària i coordinació.
Efecte de la pol·lució industrial com a factor precipitador de símptomes, però no causa principal.
Influència històrica de xiprés i oliveres; estudis comparatius amb altres zones i al·lèrgies gravíssimes.
Organització de la unitat d’al·lèrgia a Santa Tecla: tractaments de sensibilització i seguiment amb primària.
Increment constant d’al·lèrgies amb la societat moderna; hipótesi de la higiene i absència d’endotoxines protectores.
Comparativa de prevalença en diferents entorns (Finlàndia vs. Pakistan) i cost biològic del món modern.
Agraïments, recordatori de la importància de l’al·lèrgia estacional i comunicació de properes emissions.
Les Al·lèrgies com a Patologia Sistèmica
El doctor Rafa Llatger defineix les al·lèrgies com una malaltia sistèmica provocada per una equivocació del sistema immune. Tot i que es manifesten amb símptomes variats, des de lleus fins a greus, afecten una part significativa de la població (entre un terç i la meitat a Catalunya).
Característiques de la Regió de Tarragona
La zona de Tarragona presenta unes condicions particulars que afavoreixen la prevalença de certes al·lèrgies:
- Microclima ideal: Clima temperat, proximitat al mar i poca altitud.
- Calendari polínic extens: Comença al gener/febrer (xiprer, plataner, avellaner) i s'allarga fins a l'estiu amb la parietària, les gramínies i l'olivera.
- Flora específica: Destaca la gran quantitat d'oliveres (varietat arbequina) i xiprers que generen concentracions de pol·len molt elevades.
Classificació i Tipologies d'Al·lèrgies
Les al·lèrgies es poden categoritzar segons l'òrgan afectat o la causa que les provoca:
- 1 Respiratòries: Rinitis, conjuntivitis i asma (causades per pòlens, àcars i fongs).
- 2 Cutànies: Urticàries i dermatitis.
- 3 Alimentàries i Farmacològiques: Sovint són les més greus, podent derivar en anafilàxia o xocs sistèmics.
- 4 Himenòpters: Reaccions a picades d'insectes.
L'Origen i l'Evolució de la Malaltia
"Ningú neix amb al·lèrgia, tothom es fa al·lèrgic segons la seva biografia personal."
Segons els doctors, l'increment de casos en el món modern es deu a diversos factors:
- Teoria de la higiene: L'excés de prevenció i la bona higiene fan que el sistema immune "es distregui" de manera patològica.
- Aliments manipulats i estils de vida occidentals.
- No es considera la contaminació industrial com la causa directa, però sí com un factor irritant que agreuja els símptomes.
Diagnòstic i Qualitat de Vida
L'atenció primària juga un paper crucial en la detecció precoç. Els tractaments actuals han avançat significativament, permetent una millora dràstica en la qualitat de vida dels pacients. Actualment, s'utilitzen des de medicació ambulatòria fins a fàrmacs biològics complexos per als casos més severs.

