Cuchillo de Palo: Memòria de la dictadura i l'homofòbia al Paraguai
El presentador anuncia l’activitat documental prevista per dijous a Tarragona, destaca els premis i la participació de la pel·lícula a festivals internacionals i introdueix el títol 'Cuchillo de Palo'.
Es detallen els interessos principals de la cinta: la repressió política durant la dictadura de Stroessner i la persecució dels homosexuals, en un context extrem de silenci i estigma.
S’intenta contactar amb Renate Costa des de Buenos Aires/Asunción, esmentant les dificultats tècniques i la diferència horària per preparar l’entrevista.
Renate Costa explica que el film és personal i autobiogràfic, centrat en la figura del seu oncle Rodolfo, ballarí i homosexual perseguit, i reflexiona sobre el silenci generacional i familiar després de la dictadura.
La directora comenta la dificultat de documentar la dictadura per la inexistència de material d’arxiu, i com ha utilitzat testimonis i el present per evocar aquell passat.
Es parla de la reacció emotiva del públic paraguaià en veure el documental per primer cop i de la importància de trencar el silenci històric i familiar.
El programa conclou recordant la data i hora de la projecció amb debat a Tarragona i agraeix la participació de Renate Costa i l’equip de la ràdio.
La repressió invisible de la dictadura d'Stroessner
L'entrevista se centra en la presentació del documental Cuchillo de Palo, dirigit per Renate Costa. Aquesta obra és pionera en abordar un dels períodes més foscos i desconeguts de la història de l'Amèrica Llatina: els 35 anys de dictadura d'Alfredo Stroessner al Paraguai.
Els eixos principals del documental
- Recerca personal i familiar: La directora investiga la figura del seu oncle, en Rodolfo, un ballarí que va ser perseguit pel règim per la seva orientació sexual.
- La repressió al col·lectiu LGTBI: S'explica l'estigmatització a través del número 108, una xifra que a Paraguai encara s'utilitza per assenyalar i discriminar els homosexuals.
- El silenci imposat: A diferència d'altres dictadures com l'argentina o la xilena, el règim paraguaià es va caracteritzar per una absència total d'arxius visuals, imposant un terror a parlar que ha perdurat durant dècades.
"És la primera pel·lícula que hi ha sobre la dictadura de Stroessner... és sobre un país gairebé invisible i sobre una dictadura de la qual ningú no va parlar."
Un pont entre generacions i països
La pel·lícula, de producció catalana i gestada a Barcelona, busca trencar el silenci no només en l'àmbit polític, sinó també dins de l'esfera familiar. Costa destaca que la distància física de viure a Catalunya la va ajudar a tenir el "coratge" necessari per enfrontar-se al passat familiar. L'obra convida a l'espectador a fer una reflexió mirall amb la història pròpia, especialment rellevant en contextos que també han viscut dictadures llargues.

